Portada » Metge
Hem trobat un total de 29 resultats.
Aleu i Riera, Dolors
Barcelona 1857 - Barcelona 1913
Metgessa.

L’any 1872 les aules catalanes van començar a acollir dones amb vocació mèdica malgrat les dificultats que els suposava l’accés a l’ensenyament. Aleu i Riera va ser una de les pioneres i es va convertir en la primera dona llicenciada en medicina i cirurgia a Espanya i també la primera en obtenir el grau de doctorat.

Alsina i Bofill, Josep
Palafrugell, Baix Empordà 1904 - Palafrugell, Baix Empordà 1993
Metge.

Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Bofill i Pichot, Josep Maria
Barcelona 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona 1938
Entomòleg, Metge.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències del qual també fou president (1911).

Carreras i Barnés, Josep
Palamós 1943 - Barcelona 2014
Bioquímic, Metge.

Metge i catedràtic de bioquímica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Carreras fou un dels principals impulsors de la bioquímica a Catalunya durant els últims 40 anys. La seva obra docent i investigadora va ser essencial per recuperar la tasca de l’Institut de Fisiologia, creat per August Pi i Sunyer l’any 1921 i suprimit en finalitzar la guerra civil el 1939.

Castells i Ballespí, Martina
Lleida 1852 - Reus 1884
Metgessa.

Hi ha persones que han fet grans aportacions científiques al llarg de la seva carrera professional i n’hi ha d’altres que han obert camins perquè això fos possible. Aquest és el cas de Martina Castells Ballespí que va morir amb només trenta-un anys, sense que pogués desenvolupar la seva carrera professional. Però va ser una pionera, una de les primeres dones a doctorar-se en medicina a Barcelona.

Cervera i Astor, Leandre
Gràcia, Barcelona 1891 - Barcelona 1964
Metge, Veterinari.

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia (1920).

Companyó, Lluís
Ceret, Vallespir 1781 - Perpinyà 1871
Metge, Naturalista.

Fundador dels Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director (1840).

Duran i Reynals, Francesc Portada Galeria Cientifics Catalans
Duran i Reynals, Francesc
Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958
Investigador, Metge.

Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres.

Egozcue i Cuixart, Josep
Barcelona 1940 - Barcelona 2006
Genetista, Metge.

Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l’equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

Fargas i Roca, Miquel Àngel
Castellterçol, Vallès Oriental 1858 - Barcelona 1916
Ginecòleg, Metge, Polític.

Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.

Farreras i Valenti, Pere
Barcelona 1916 - Barcelona 1968
Catedràtic, Metge.

Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).

Ferran i Clua, Jaume
Corbera de Terra Alta 1852 - Barcelona 1929
Bacteriòleg, Metge.

Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malaties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians.

Frias i Roig, Alexandre
Reus 1878 - Reus 1963
Metge, Pediatra.

El seu treball envers l’educació i la promoció de la salut infantil va comportar una important reducció de la taxa de mortalitat infantil primer a Reus i posteriorment, gràcies a la difusió del seu treball a tota la comarca i l’estat. Tot el seu esforç va estar fonamentat en la idea d’una actuació sanitària integral.

Laporte i Salas, Josep
Reus 1922 - Barcelona 2005
Metge.

Va presidir, entre 1970 i 1974, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears.

Mira i López, Emili
Santiago de Cuba 1896 - Brasil 1964
Metge.

Fill d’un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d’edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.

Pedro i Pons, Agustí
Barcelona 1898 - Barcelona 1971
Metge, Pedagog.

Metge internista. Estudià amb Francesc Esquerdo i Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.

Pi i Sunyer, August
Barcelona 1879 - Mèxic 1965
Metge.

El 1902 fundà la Societat Catalana de Biologia i, més endavant, fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona, on creà una veritable escola de la seva especialitat i desplegà una gran tasca docent i d’investigació al Laboratori Bacteriològic Municipal i a l’Institut de Fisiologia.

Ponsetí i Vives, Ignasi
Menorca 1914 - Iowa City 2009
Metge, Ortopedista.

Professor Emèrit del Departament de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Universitari de Iowa. És conegut mundialment per haver desenvolupat durant la dècada dels anys 50 el Mètode Ponsetí per a la correcció del peu equinovar congènit.

Raventós i Pijoan, Jaume
Barcelona 1905 - Manchester 1982
Farmacèutic, Metge.

Nascut l’any 1905 a Barcelona, fill del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i nebot de l’historiador, arquitecte i col•laborador de Prat de la Riba a l’IEC, Josep Pijoan i Soteras, va cursar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de Fisiologia amb el Dr. August Pi i Sunyer. Obtingué la llicenciatura l’any 1930 i fou metge intern, posteriorment professor intern i professor ajudant de Fisiologia Humana del Departament de Fisiologia. Presentà la Tesi Doctoral el 1934 sobre neurotransmissors

Ribas i Mujal, Diego
Ribas i Mujal, Diego
Manresa 1922 - Barcelona 2011
Metge.

Diego (com ell prefereix que li diguin) Ribas i Mujal va néixer a Manresa el 5 de gener de 1922. Va acabar el batxillerat el 1940. La carrera de medicina l’acaba el 1947, guanyant el primer extraordinari de llicenciatura. De les 30 assignatures de la carrera va tenir excel·lent en 24, és a dir en el 80%. l d’elles, a més, en catorze va obtenir Matrícula d’Honor. Era un expedient molt bo. Va fer ben de pressa la tesi de doctorat sobre el tema de la triquinosi, que va presentar l’any 1950 a Madrid, com era obligatori en aquells anys. Fou qualificada d’excel·lent. Cal dir que aleshores era bastant diferent d’ara i moltes tesis no tenien pas aquesta qualificació.

Robert i Yarzábal, Bartolomeu
Tampico, Mèxic 1842 - Barcelona 1902
Metge, Polític.

Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1864). Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869.

Rodés i Teixidor, Joan
Barcelona 1938 - Barcelona 2017
Hepatòleg, Metge.

El Dr. Joan Rodés neix a Barcelona l’11 de març de 1938. La seva infància està marcada per la precarietat i la repressió de la postguerra un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. Estudia Medicina, influït pel seu avi matern el Dr. Pau Teixidor, metge de Rodonyà. Ho fa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, entre els anys 1955 i 1962.

Sais i Plaja, Trinitat
La Bisbal d'Empordà 1878 - Barcelona 1933
Metgessa.

El 1936 publicà la seva tesi doctoral. Al principi del segle xx, ser metgessa a Catalunya era un repte difícil que ben poques dones s’atrevien a afrontar. Entre aquestes hi ha Trinitat Sais i Plaja, la vuitena dona a llicenciar-se en medicina a Catalunya i la primera a llegir la conferència inaugural d’un curs al Col·legi de Metges de Barcelona.

Salvà i Campillo, Francesc
Barcelona 1751 - Barcelona 1828
Investigador, Metge.

Estigué afiliat al grup d’il·lustrats catalans, dins del qual col·laborà en l’afany de progrès tècnic i social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.

Salvans i Casas, Ignàsia
Manresa 1906 - Barcelona 1970
Farmacèutica, Metgessa.

Forma part de la quarantena de dones que es graduen des del 1906 fins a l’inici de la Guerra Civil a la nova Facultat de Medicina de Barcelona (l’actual Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Campus Casanova).

Seró i Navàs, Prudenci
Cabassers, Priorat 1883 - Cabassers, Priorat 1963
Investigador, Metge.

Mestre i investigador infatigable i summament assenyat, respectuós i amable. Féu estudis de medicina a la Universitat de Barcelona i els acabà l’any1908. Inicialment es va especialitzar en oftalmologia, però era un homemolt sensible i va restar pregonament afectat per la mort d’algunparent, que no va poder evitar.

Trueta i Raspall, Josep
Barcelona 1897 - Barcelona 1977
Metge.

Metge traumatòleg. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan.

Xalabarder i Puig, Conrad
Caldes de Montbui, Vallès Occidental 1899 - Barcelona 1979
Metge.

Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director. Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi.

Ricardo Zariquiey Cenarro
Zariquiey Cenarro, Ricardo
Navarra 1869 - Barcelona 1943
Metge, Pediatra.

Nascut a Navarra, va estudiar batxillerat a l’institut de Pamplona, rebent el Premi d’Història Natural i menció honorífica en Física i Química. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i posteriorment va desenvolupar la seva tasca en el camp de la pediatria. A banda d’exercir la professió de pediatre, va destacar en l’estudi de les Ciències Naturals, destacant en l’àmbit de l’entomologia i la carcinologia.