Estigué afiliat al grup d'il·lustrats  catalans, dins del qual col·laborà en l'afany de progrès tècnic i  social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i  superstició, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del  vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.

Per a una medicina "pràctica", fou l'impulsor de la difícil creació de la càtedra de clínica a Barcelona, de la qual fou el primer titular, i membre (1773) i finalment degà de l'Acadèmia de Medicina pràctica. L'aurèola dels guardons obtinguts a l'estranger, la clientela de personatges il·lustres -d'on el seu renom de metge de prínceps i príncep de metges- no afebliren la seva integritat professional: una constant dedicació a l'Hospital de Pobres, les seves inquietuds socials (lactància, salut dels treballadors), la permanència a Barcelona durant el període francès 1808-1813, on col·laborà amb l'ocupant, i la mateixa actitud, a despit de la seva edat, durant la febre groga de 1821-23 i el setge i bombardeig de la ciutat.

Fou membre de l'Acadèmia de Ciències barcelonina i director de la seva secció d'electricitat. La seva anomenada com a investigador reposa sobre camps tan variats com les experiències sobre navegació aerostàtica (1784), l'invent del telègraf elèctric (1791), la previsió de la telegrafia sense fils (1796), l'estudi de la navegació submarina (1800), el transport en "canal sec" sobre cotxes "encarrilats", la impulsió per al desenvolupament de les comarques, la conservació química dels aliments, variades millores tècniques per a la indústria i estudis demogràfics i socials. Fou capdavanter de la meteorologia i assidu col·laborador de la premsa.

Obres principals

• Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada mujer del lugar de Llerona (1779)
• Años clínicos (1812)
• Pensamientos sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar (1812)

Galería d'imatges