Portada » Científics
Hem trobat un total de 140 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina del 1 a 10 de 140.
Agell i Torrents, Joan
Sanaüja, Segarra 1809 - Barcelona 1968
Físic.

Fou catedràtic de mecànica teòrica (1835) i de física experimental (1841) de l’institut de Barcelona, i de química (1845) de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona.

Alcobé i Noguer, Santiago
Barcelona 1903 - Barcelona 1997
Antropòleg.

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aleu i Riera, Dolors
Barcelona 1857 - Barcelona 1913
Metgessa.

L’any 1872 les aules catalanes van començar a acollir dones amb vocació mèdica malgrat les dificultats que els suposava l’accés a l’ensenyament. Aleu i Riera va ser una de les pioneres i es va convertir en la primera dona llicenciada en medicina i cirurgia a Espanya i també la primera en obtenir el grau de doctorat.

Almera i Comas, Jaume
Vilassar de Mar 1845 - Barcelona 1919
Geòleg.

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València. Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona. Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual col·laborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876. L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona.

Alsina i Bofill, Josep
Palafrugell, Baix Empordà 1904 - Palafrugell, Baix Empordà 1993
Metge.

Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Arbós i Tor, Jaume
Sant Hipòlit de Voltregà, Osona 1824 - Barcelona 1882
Químic.

El 1857 instal.là una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració. L’anomenat gas Arbós, que es féu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama.

Artigas i Teixidor, Primitiu
Torroella de Montgrí 1846 - Madrid 1910
Enginyer forestal.

Finalitzà els estudis el 1870. Inicià el seu treball en diversos districtes forestals i en l’Escola d’Enginyers de Forests, on va arribar a ser catedràtic. Finalitzà la seva vida professional en la Junta Consultiva de Montes, el màxim òrgan directiu de l’Administració forestal. Es considera el pioner en l’elaboració de tractats sobre silvicultura mediterrània i en especial sobre el suro i la seva indústria que han estat usats per nombrosos alumnes i demés interessats en el tema.

Balcells i Rocamora, Enric
Barcelona 1922 - Jaca 2007
Zoòleg.

El Dr. Balcells va néixer a Barcelona el 31 de març de 1922 en el si d’una noble família. Començà batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona i l’acabà a l’Institut Sant Isidoro de Sevilla l’any 1939, ciutat on es desplaçà amb la seva família per les convulsions polítiques de la època degudes a la Guerra Civil Espanyola.

Ballester i Boix, Manuel
Barcelona 1919 - Barcelona 2005
Químic.

És un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Va dedicar la seva vida a la investigació en química orgànica. La seva contribució principal a la ciència va ser el desenvolupament de la química percloroorgànica, que va iniciar el 1954, amb el descobriment d’un potent agent de cloració. El 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de composts de carboni trivalent d’estabilitat excepcional, que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica.

Ballester i Nolla, Antoni
Mont-roig del Camp 1920 - Barcelona 2017
Oceanògraf, Químic.

Va néixer a Mont-roig del Camp en 1920, es va mudar a Barcelona en la dècada de 1930 quan el seu pare, un professor d’una escola pública, va ser enviat a la capital. Un home compromès amb la llibertat, Ballester es va oferir com a voluntari a l’edat de 17 anys per a defensar a la República Espanyola contra l’agressió feixista. Va sofrir els vergonyosos camps de refugiats en el sud de França fins que va poder tornar a Barcelona. Al final de la guerra civil espanyola, va obtenir un doctorat en Química i Ciències Biològiques amb la qualificació d’excel•lent cum laude per la seva tesi doctoral.