Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda…, respectabilíssims; s’hauria acontentat que anés després dels d’ells, a respectuosa distància…», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Era una persona que desitjava d’aplicar tant com fos possible les novetats de la ciència moderna. De temperament obert i franc, si una cosa li agradava l’elogiava lliurement, però, si no li agradava la criticava amb la mateixa llibertat.

Metge i catedràtic de bioquímica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Carreras fou un dels principals impulsors de la bioquímica a Catalunya durant els últims 40 anys. La seva obra docent i investigadora va ser essencial per recuperar la tasca de l’Institut de Fisiologia, creat per August Pi i Sunyer l’any 1921 i suprimit en finalitzar la guerra civil el 1939.

Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l’any 1913 assolí d’inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.

Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.

Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Hi ha persones que han fet grans aportacions científiques al llarg de la seva carrera professional i n’hi ha d’altres que han obert camins perquè això fos possible. Aquest és el cas de Martina Castells Ballespí que va morir amb només trenta-un anys, sense que pogués desenvolupar la seva carrera professional. Però va ser una pionera, una de les primeres dones a doctorar-se en medicina a Barcelona.

El Dr. Josep Castells Guardiola va néixer a Barcelona el 27 de maig de 1925, fill del metge Feliu Castells Farrarons i de Josefina Guardiola Rosa. El seu pare, a part de bon facultatiu, fou nomenat metge del primer equip del Barça durant el mandat del president Rafael Llopart (1915-16). Josep Castells cursà el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i obtingué la llicenciatura en Ciències Químiques per la UB, amb Premi Extraordinari (1948).

Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).