Portada » Científics » Duran i Reynals, Francesc

Duran i Reynals, Francesc

Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958. Investigador, Metge

Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres.

Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi i embaràs. Mitjançant una beca de la Junta para Ampliación de Estudios treballà (1925) a l’Institut Pasteur de París, on publicà estudis fets amb Wollman, Lapin i Besredka. El 1926 demanà a la Junta anar a Nova York, a l’Institut Rockefeller, al laboratori dirigit per James Murphy i Francis Peyton Rous, per aprofundir la seva recerca sobre virus, institut on fou contractat, un cop acabada la beca de la JAE. Interessat pels processos de penetració i infecció, el 1928 descobrí un factor de difusió, que anomenà “Factor T” (testicular), però fou conegut com “Factor Duran Reynals”, identificat aviat com la hialuronidasa. Treballava sobre una teoria vírica del càncer, malaltia sobre la qual esdevingué un expert. El 1936, deixà l’Institut Rockefeller per dirigir un Institut de recerca contra el càncer a Barcelona, que havia d’anomenar-se “Miquel Servet” i tenia finançament privat. Havia fet enviar joves investigadors als Estats Units per formar part del centre, Vicenç Moragues, Jordi Casals i Jordi Folch-Pi. L’esclat de la guerra civil impedí la constitució del centre i fou readmès a l’Institut de Nova York. Poc després, aconseguí un laboratori propi a la Universitat de Yale, a New Haven.

En una sèrie d’experiments publicada el 1940, demostrà que l’agent del sarcoma de Rous no era específic de les gallines i podia infectar ànecs, cosa que fou un pas molt ferm en demostrar que era un virus. Els seus treballs sobre la relació entre virus i càncer es multiplicaren i li donaren aviat fama universal, tot i generar controvèrsia. El 1957 assistí al congrés de cancerologia de Chicago, on defensà la seva aportació fonamental sobre l’etiologia viral del càncer. L’any següent morí, colpit per aquesta malaltia. El 1971, amb motiu del Cinquè Congrés Internacional de Bioquímica, celebrat a Barcelona, fou editat Virus y Càncer, que conté diversos estudis i un recull dels seus treballs més importants. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1947). Recentment, un virus ha estat detectat com a causant del càncer del papil·loma i això ha possibilitat una vacuna que es subministra arreu del món. Altres càncers, com el SIDA, també s’associen amb un virus.

Algunes publicacions

  • “Anaphylaxie et gestation”, Comptes Rendus Hebdomadaires de Séances et Mémoires de la Société de Biologie, t. 82 (1919), p. 830-831.
  • “Anafilàxia i embaràs”, Treballs de la Societat de Biologia, 7 (1919), p. 107- 108.
  • “Studies on the Inactivation of Vaccine Virus and the Action of Certain Substances upon the Infecting Power of the Inactivated Virus”, The Journal of Experimental Medicine, vol. XLVII, n.º 3 (1928), p. 389-402.
  • “Exaltation de l’activité du virus vaccinal par les extraits de certains organes”, Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances et Memories de la Société de Biologie, t. XCXIX (1928), p. 6-7.
  • (Amb J. Sunyer Pi) “Exaltation de l’activité du Staphylocoque par les extraits testiculaires”, Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances et Memories de la Société de Biologie, t. 99 (1928), p. 1908-1911.
  • “Introducció a l’estudi del càncer”, Monografies Mèdiques, n. 27-28 (abril i maig de 1929).
  • “Neutralization of Tumor Viruses by the Blood of Normal Fowls of Different Ages”, Yale Journal of Biology and Medicine, vol. XIII (1940), p. 61- 76.
  • (Amb R. M. Thomas) “A Hemorrhagic Disease occurring in Chicks Inoculated with the Rous and Fuginami Viruses”, Yale Journal of Biology and Medicine, vol. XIII (1940), p.77-98.
  • “Virus-Induced Tumors and the Virus Theory of Cancer”, G. Homburger (ed.) The Physiopathology of Cancer, Nova York, Harper-Hoeber, 1959 (2.ª ed.), p. 238-292.

Algunes referències

  • Favilli i altres: “Hommage à Duran Reynals”, Biologie Médicale, vol. 52, any 61 (1963), n.º 1, p. 1-122.
  • M. Stanley, J. Casals, J. Oró i R. Segura (eds.) “Virus y Cáncer. Homenaje a F. Duran Reynals”, V Congreso Nacional de la Sociedad Española de Bioquímica, Barcelona, 1971.
  • Josep Pla, “Francesc Duran Reynals de la Universitat de Yale (1899-1958)”, Homenots. Segona sèrie, Barcelona, Editorial Destino, 1981, p. 175-214.
  • Roca Rosell; T. F. Glick, Francesc Duran Reynals (1899-1958). Un investigador català de projecció internacional, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1986.
  • Th. F. Glick; A. Roca Rosell, “Francesc Duran Reynals. Virus and Cancer: a controversial theory”, Contributions to Science, vol. I, n.º 1 (1999), p. 87-99.

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada per Antoni Roca i Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans).



Galería d'imatges

El jove Duran Reynals amb l’equip de Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona cap a 1918. Duran Reynals amb l’equip del professor James B. Murphy al Rockefeller Institute de Nova York cap a 1930. Una fotografia de Duran Reynals a La Medicina Catalana, el 15 gener de 1936, quan li van concedir un premi per un informe de càncer. En un viatge a Europa el 1950, Duran Reynals es trobà amb els seus antics col·legues del Laboratori Municipal de Barcelona. Retrat de Duran Reynals, probablement al seu laboratori a Yale. El fotògraf Ken Heyman va fer el 1957 un reportatge sobre Duran Reynals al Life Magazine. Apareix amb ànecs, els animals amb els que va demostrar que el sarcoma de Rous no era específic de les gallines. El fotògraf Ken Heyman va fer el 1957 un reportatge sobre Duran Reynals al Life Magazine. Apareix amb ànecs, els animals amb els que va demostrar que el sarcoma de Rous no era específic de les gallines. Fotografia apareguda a Destino el 1958 on es diu que va ser presa a Bar Harbor, a Maine, on Duran Reynals feia estades al seu laboratori biològic.