Portada » Botànica
Hem trobat un total de 19 resultats.
Bolòs i Capdevila, Oriol de
Olot, Garrotxa 1924 - Barcelona 2007
Botànic.

Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona (1947) i doctor des del 1950 amb una tesi sobre la vegetació del Montseny. Deixeble i més tard col·aborador de Josias Braun-Blanquet, fou l’introductor de la metodologia sigmatista d’estudi de la vegetació a Catalunya.

Bolòs i Vayreda, Antoni de
Olot 1889 - Barcelona 1975
Botànic, Farmacèutic.

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.

Cadevall i , Joan
Castellgalí 1846 - Terrassa 1921
Botànic, Pedagog.

Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda…, respectabilíssims; s’hauria acontentat que anés després dels d’ells, a respectuosa distància…», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Cardona i Florit, Mª Àngels
Ciutadella, Menorca 1940 - Barcelona 1991
Botànica.

Era una persona que desitjava d’aplicar tant com fos possible les novetats de la ciència moderna. De temperament obert i franc, si una cosa li agradava l’elogiava lliurement, però, si no li agradava la criticava amb la mateixa llibertat.

Casas i Sicart, Creu
Barcelona 1913 - Bellaterra 2007
Botànica.

Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Costa i Cuixart, Antoni Cebriá
València 1817 - Barcelona 1886
Botànic.

Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.

Cuatrecasas i Arumí, Josep
Camprodon, Ripollès 1903 - Washington (EUA) 1996
Botànic.

Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s’hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis.

Font i Quer, Pius
Lleida 1888 - Barcelona 1964
Botànic, Farmacèutic, Químic.

Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).

Huguet i Serratacó, Emili (Huguet del Villar)
Granollers, Vallès Oriental 1871 - Rabat 1951
Botànic, Edafòleg, Geògraf.

Fou conegut per Huguet del Villar. Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina. En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista. Fou també periodista literari.

Martí i Franquès, Antoni
Altafulla 1750 - Tarragona 1832
Botànic.

Fill d’una família hisendada a Altafulla, on tenien la casa pairal d’Ardenya i per això també se’l coneix com Martí d’Ardenya. Tot i que estudià dos anys a la Universitat de Cervera, dels 14 als 16, els historiadors es posen d’acord en afirmar que era autodidacta. Apassionat de la química i la botànica, la liberalitat del seu pare i l’estabilitat de l’economia familiar li permeteren dedicar temps al seu aprenentatge.

Montserrat i Recoder, Pere
Mataró 1918 - Jaca 2017
Botànic, Ecòleg.

Botànic i ecòleg. Les seves àrees d’interès van ser la taxonomia de les plantes vasculars (Pteridòfits i els Espermatòfits), la geobotànica i va dedicar molt de temps a l’estudi de les pastures, a l’ecologia de muntanya i als ecosistemes agrícoles. Va ser el cofundador del Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca (Osca), on va formar l’herbari més important del món dedicat a les plantes dels Pirineus i de l’Aragó, l’Herbari JACA i el tercer herbari més gran d’Espanya.

Pau i Espanyol, Carles
Sogorb, Alt Palància 1857 - Sogorb, Alt Palància 1937
Botànic.

Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia. Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques.

Rodríguez i Femenias, Joan Joaquim
Maó, Menorca 1839 - Tolosa, Llenguadoc 1905
Botànic.

Es dedicà a l’estudi de les algues, de les quals reuní una valuosa col·lecció, i de la flora menorquina.

Sallent i Gotes, Àngel
Sallent i Gotés, Àngel
Castellar del Vallès 1857 - Terrassa 1934
Botànic, Farmacèutic, Lingüista.

Doctorat en farmàcia (1882), va exercir a Sallent i a Terrassa. Va confegir la Flora del Pla de Bages i va col·laborar amb Joan Cadevall en la Flora de Catalunya. També fou professor de l’Escola Industrial de Terrassa i un destacat lingüista.

Seoane i Camba, Juan Antonio
Leiro 1933 - Barcelona 2017
Algòleg, Botànic.

Després d’haver fet els estudis primaris i el batxillerat a Galícia, va estudiar el curs comú de ciències a la Universidade de Santiago i la resta de la carrera de biologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1958. Quan va haver acabat el segon curs de la carrera, va gaudir d’una beca d’estiu a la seu de Vigo de l’Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP). Des de llavors, va tenir clar que volia treballar sobre botànica marina. En diverses ocasions va reconèixer amb molt d’afecte el mestratge i la influència que van exercir en ell alguns dels professors de matèries ben diverses de la llicenciatura, com ara els doctors Oriol de Bolòs, Arturo Caballero, Enric Gadea, Francisco García del Cid, Ramon Margalef, Francisco Ponz-Piedrafita, Antoni Prevosti, Lluís Solé i Sabarís i Lluís Vallmitjana.

Sierra i Ràfols, Eugeni
Barcelona 1919 - Barcelona 1999
Botànic, Il·lustrador científic.

Començà la seva formació com a il·lustrador i recol·lector de manera autodidàctica i sota el guiatge de Pius Font i Quer a la Càtedra de Botànica de la Universitat de Barcelona quan només tenia catorze anys. El 1937 hi fou nomenat recol·lector. Abans que esclatés la guerra civil, ja havia publicat les primeres il·lustracions a Flora de Catalunya (Cadevall i Font i Quer, 1913-1937) i a Iniciació a la botànica (Font i Quer, 1938).

Trèmols i Borrell, Frederic
Cadaqués (Alt Empordà) 1831 - Barcelona 1900
Botànic, Químic.

Es llicencià en Farmàcia a Barcelona i s?hi doctorà a Madrid el 1856. L’any 1861 obtingué la Càtedra de Farmàcia Quimicoinorgànica de la Universitat de Granada i al cap de poc temps passà per trasllat a la del mateix nom a la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser Degà de la Facultat de Farmàcia.

Vayreda i Vila, Estanislau
Olot (Garrotxa) 1848 - Olot (Garrotxa) 1901
Botànic, Ornitòleg.

Es llicencià en Farmàcia a Barcelona el 1868. Fou farmacèutic militar en l’exèrcit carlí i aquesta és, de fet, l’única dedicació professional que va exercir, car fou un hisendat que es dedicà a tenir cura de les propietats familiars, la qual cosa li deixava molt de temps lliure per al conreu de la ciència.

Vives i Codina, Josep
Callús, Bages 1931 - Barcelona 1993
Botànic.

Des de la infantesa fou botànic entusiasta. Era un noi plenament llançat, amb tot el vigor, a l’estudi de les plantes i de la vegetació. A l’edat dels 14 anys, vista la seva manera d’ésser, fou admès per a treballar, sense cobrar, a l’Institut Botànic de Barcelona.