Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de  Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es  llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat  de Barcelona, on ja era ensenyant.

El 1869 obtingué el doctorat en Ciències Naturals. El 1846 ingressà com a professor a la Universitat de Barcelona i el 1847 hi obtingué la càtedra de Botànica i fou nomenat director del Jardí Botànic de la Universitat. El 1868 es jubilà, anticipadament i a petició pròpia, dels seus càrrecs docents. Publicà un llibre de text de la seva assignatura i, entre molts altres treballs de caràcter botànic, la primera flora de Catalunya. Se’l considera el fundador de l’escola catalana moderna de Botànica, que arrencà amb deixebles primerencs, com Frederic Trèmols, Estanislau Vayreda i Ramon de Bolòs, i culminà amb Joan Cadevall. També es dedicà a la Botànica aplicada, i fou comissari regi d’Agricultura de la província de Barcelona. Fou fundador de la Societat Botànica Barcelonesa i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona –que arribà presidir- i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Obres principals

• Arbolado de Barcelona (1856)
• Noticias botánico-agrícolas sobre los pinos d eCataluña (1857)
• Introducción a la Flora de Cataluña y catálogo razonado de las plantas observadas en esta región (1864)
• Programa y resumen o compendio de unas lecciones de Botánica general apra los alumnos de las Facultades de Ciencias (1878)
• La flora de las Baleares y sus exploradores. Especies endémicas. (1882)

Galería d'imatges