Començà la seva  formació com a il·lustrador i recol·lector de manera autodidàctica i sota el guiatge de Pius Font i Quer a la Càtedra de Botànica de la Universitat de  Barcelona quan només tenia catorze anys. El 1937 hi fou nomenat recol·lector.  Abans que esclatés la guerra civil, ja havia publicat les primeres  il·lustracions a Flora de Catalunya  (Cadevall i Font i Quer, 1913-1937) i a Iniciació  a la botànica (Font i Quer, 1938).

Cridat a les files republicanes i detingut per l’exèrcit insurrecte, el 1939 va ser confinat a Zamora fins al 1942, quan va poder retornar a Barcelona. Un any després s’incorporava a l’Institut Botànic de Barcelona com ajudant en les recol·leccions.

Per motius econòmics, el 1950 es traslladà a Xile on es llicencià en Humanitats dins del Pla Biologia per la Universitat de Xile. Exercí de professor de botànica a l’Escola d’Agronomia de la citada universitat i més tard de la Universitat Catòlica de Xile. Durant la seva estada al continent americà, treballà en les il·lustracions per a diversos botànics, alguns tan reconeguts com Gualterio Looser, Carlos Muñoz Pizarro o Jochen Kummerow. Amb aquest últim també publicà els seus propis articles dins del Projecte Biològic Internacional amb la Universitat Estatal de San Diego.

El 1972 retornà a Barcelona per incorporar-se a l’Institut Botànic de Barcelona, on es va fer càrrec del Jardí Botànic. A banda de la seva tasca a l’Institut, va treballar de nou en diverses publicacions amb científics com M. Àngels Cardona o Àngel Romo. Durant l’última etapa de la seva vida va il·lustrar obres cabdals com La vegetació dels Països Catalans (Folch, 1981) o la monumental Flora iberica (Castroviejo, ed., 1986- ), de la qual en va ser l’únic il·lustrador en els set primers volums amb un total de 870 làmines publicades. Al llarg de la seva vida va treballar intensament, com ho demostren les més de quatre mil làmines comptabilitzades, la major part amb una mitjana de quatre dibuixos per làmina. Gairebé totes han estat publicades en els 59 articles i 55 llibres que s’han pogut localitzar de la seva àmplia obra.

Obres principals

• Diccionario de Botánica (Pius Font i Quer, 1953)
• Plantas medicinales (Pius Font i Quer, 1938)
• Sinopsis de la flora chilena (Carlos Muñoz Pizarro, 1959)
• La vegetació dels Països Catalans (Ramon Folch, 1981)
• Flora iberica (Santiago Castroviejo, ed., 1986- )

Per saber-ne més

• Puche, C; Puche, C. (2009). Descobrir Eugeni Sierra. Les passes d’un il·lustrador internacional. Barcelona: Institut Botànic de Barcelona i Museu de Ciències Naturals.

Galería d'imatges

Galería de vídeos