Després d’haver fet els estudis primaris i el batxillerat a Galícia, va estudiar el curs comú de ciències a la Universidade de Santiago i la resta de la carrera de biologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1958. Quan va haver acabat el segon curs de la carrera, va gaudir d’una beca d’estiu a la seu de Vigo de l’Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP). Des de llavors, va tenir clar que volia treballar sobre botànica marina. En diverses ocasions va reconèixer amb molt d’afecte el mestratge i la influència que van exercir en ell alguns dels professors de matèries ben diverses de la llicenciatura, com ara els doctors Oriol de Bolòs, Arturo Caballero, Enric Gadea, Francisco García del Cid, Ramon Margalef, Francisco Ponz-Piedrafita, Antoni Prevosti, Lluís Solé i Sabarís i Lluís Vallmitjana.
Mestre i investigador infatigable i summament assenyat, respectuós i amable. Féu estudis de medicina a la Universitat de Barcelona i els acabà l’any1908. Inicialment es va especialitzar en oftalmologia, però era un homemolt sensible i va restar pregonament afectat per la mort d’algunparent, que no va poder evitar.
El 1991 rebé el Premi Fundació Catalana per a la Recerca. En 1992 li va ser atorgada la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per la Generalitat de Catalunya pel seu treball en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica i el 1993 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Començà la seva formació com a il·lustrador i recol·lector de manera autodidàctica i sota el guiatge de Pius Font i Quer a la Càtedra de Botànica de la Universitat de Barcelona quan només tenia catorze anys. El 1937 hi fou nomenat recol·lector. Abans que esclatés la guerra civil, ja havia publicat les primeres il·lustracions a Flora de Catalunya (Cadevall i Font i Quer, 1913-1937) i a Iniciació a la botànica (Font i Quer, 1938).
Estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara. Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui col·laborà científicament prop de mig segle.
Afectat de paràlisi des del seu naixement, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques. Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a «Comptes Rendus» de l’Académie des Sciences de París.
Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’Institut Politècnic de Zuric.
Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S’especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d’ingrès a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, «Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento».
Es llicencià en Farmàcia a Barcelona i s?hi doctorà a Madrid el 1856. L’any 1861 obtingué la Càtedra de Farmàcia Quimicoinorgànica de la Universitat de Granada i al cap de poc temps passà per trasllat a la del mateix nom a la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser Degà de la Facultat de Farmàcia.
Metge traumatòleg. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan.