El Dr. Joan Rodés neix a Barcelona l’11 de març de 1938. La seva infància està marcada per la precarietat i la repressió de la postguerra un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. Estudia Medicina, influït pel seu avi matern el Dr. Pau Teixidor, metge de Rodonyà. Ho fa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, entre els anys 1955 i 1962.
Participà en la realització de grans obres públiques a Sudamèrica. Amb motiu de les excavacions requerides per aquestes obres descobrí ossos d’un tamany molt superior a l’habitual.
Es dedicà a l’estudi de les algues, de les quals reuní una valuosa col·lecció, i de la flora menorquina.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica (1909) i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat.
Nascut el 2 d’agost del 1922, va ser un dels científics catalans més coneguts internacionalment per les aportacions en l’àmbit de l’etologia. Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va efectuar recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
El 1936 publicà la seva tesi doctoral. Al principi del segle xx, ser metgessa a Catalunya era un repte difícil que ben poques dones s’atrevien a afrontar. Entre aquestes hi ha Trinitat Sais i Plaja, la vuitena dona a llicenciar-se en medicina a Catalunya i la primera a llegir la conferència inaugural d’un curs al Col·legi de Metges de Barcelona.
Doctorat en farmàcia (1882), va exercir a Sallent i a Terrassa. Va confegir la Flora del Pla de Bages i va col·laborar amb Joan Cadevall en la Flora de Catalunya. També fou professor de l’Escola Industrial de Terrassa i un destacat lingüista.
Estigué afiliat al grup d’il·lustrats catalans, dins del qual col·laborà en l’afany de progrès tècnic i social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.
Forma part de la quarantena de dones que es graduen des del 1906 fins a l’inici de la Guerra Civil a la nova Facultat de Medicina de Barcelona (l’actual Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Campus Casanova).
Lluís Santaló va néixer a Girona, el 9 d’octubre de 1911 al si d’una família de gran reputació pedagògica. Als 16 anys anà a estudiar a Madrid, a la Facultat de Matemàtiques. Obtingué la llicenciatura el 1934, i ajudat pel professor Julio Rey Pastor, viatjà a Hamburg per treballar amb W. Blaschke en probabilitats geomètriques, iniciant-se així en el que s’anomenaria geometria integral. El 1936 publicà la seva tesi doctoral.