En una postguerra que no animava als grans descobriments, Pere Puig Muset va formar part de les ments brillants que van contribuir a la creació d’una farmacèutica moderna. Investigador apassionat, didàctic amb tots aquells que s’hi acostaven i generós en els seus descobriments, Puig Muset va arriscar-se a crear uns laboratoris farmacèutics per a la creació de productes originals, en un moment on a l’Estat espanyol era habitual establir laboratoris per copiar fórmules ja establertes.

Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L’any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València, doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, Master of Science in Meteorology per la Universitat de Chicago, i catedràtic de Física de l’Aire a la Universitat de Barcelona.

Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854).

Ingressà a la Companyia de Jesús. S’especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya. El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià.

Enginyer i catedràtic d’electricitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un professor recordat, un enginyer reconegut i una figura acadèmica respectada, Enric Ras i Oliva va portar l’enginyeria més enllà d’on semblava que es podia fer quan va començar a practicar-la, en plena guerra civil espanyola. Implicat no solament en la seva feina, sinó en el futur de l’enginyeria a Catalunya i el de la formació d’aquesta, també va saber destacar la importància de la responsabilitat ecològica i social que tot plegat implicava.

Nascut l’any 1905 a Barcelona, fill del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i nebot de l’historiador, arquitecte i col•laborador de Prat de la Riba a l’IEC, Josep Pijoan i Soteras, va cursar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de Fisiologia amb el Dr. August Pi i Sunyer. Obtingué la llicenciatura l’any 1930 i fou metge intern, posteriorment professor intern i professor ajudant de Fisiologia Humana del Departament de Fisiologia. Presentà la Tesi Doctoral el 1934 sobre neurotransmissors

Especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils. Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1986. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science.

Diego (com ell prefereix que li diguin) Ribas i Mujal va néixer a Manresa el 5 de gener de 1922. Va acabar el batxillerat el 1940. La carrera de medicina l’acaba el 1947, guanyant el primer extraordinari de llicenciatura. De les 30 assignatures de la carrera va tenir excel·lent en 24, és a dir en el 80%. l d’elles, a més, en catorze va obtenir Matrícula d’Honor. Era un expedient molt bo. Va fer ben de pressa la tesi de doctorat sobre el tema de la triquinosi, que va presentar l’any 1950 a Madrid, com era obligatori en aquells anys. Fou qualificada d’excel·lent. Cal dir que aleshores era bastant diferent d’ara i moltes tesis no tenien pas aquesta qualificació.

Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1864). Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869.