Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres.
Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l’equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.
Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1932). Fou regent d’entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d’aquest Museu (1966-1977).
Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid.
La Dra. Isabel Esteve Martínez, va ser catedràtica de Microbiologia des de 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professora de la Unitat de Microbiologia del Departament de Genètica i Microbiologia des de l’any 1977 fins al 2017, i posteriorment professora honorària fins a l’agost de 2019. Va ocupar diversos càrrecs, com coordinadora de la Unitat de Microbiologia al Campus UAB i directora del Departament.
El 1929 es féu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.
Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).
Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.