Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S’inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona – museu fundat per Jaume Almera, de qui fou deixeble-, sota la direcció de Marià Faura i Sans.
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia (1920).
Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.
Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres.
El 1918 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1930, en Medicina i Cirurgia. Obtingué el seu Doctorat en Ciències per la Universitat de Madrid el 1922.
Fill d’un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d’edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.
Nasqué a Mataró el 1895, fill de Pere Pascual i Tayeda i Gertrudis Vila i Ribes. Va morir a Barcelona l´any 1979.
Metge internista. Estudià amb Francesc Esquerdo i Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.
Metge traumatòleg. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan.
Ingressà en el cos facultatiu corresponent el 1934. Va treballar al servei de la Generalitat republicana entre 1931 i 1939, com a responsable de l’Oficina del Servei Forestal de Girona i com a professor de silvicultura i dibuix topogràfic de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Passada la Guerra Civil Espanyola va ser destinat a la Diputació de Barcelona i a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu (1958).