Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l’any 1913 assolí d’inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid.
Empresari i fundador del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes. Nascut a Hadamar, una petita localitat prop de Frankfurt am Main, avui part de la conurbació d’aquesta ciutat, demostrà el seu interès per la botànica des de ben petit. Amb només onze anys, ja feia les primeres recol·leccions pels voltants de la seva ciutat natal.
Es llicencià en ciències físico-matemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou cap durant 67 anys; aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències.
El seu treball envers l’educació i la promoció de la salut infantil va comportar una important reducció de la taxa de mortalitat infantil primer a Reus i posteriorment, gràcies a la difusió del seu treball a tota la comarca i l’estat. Tot el seu esforç va estar fonamentat en la idea d’una actuació sanitària integral.
Fill de pagès i comerciant, féu els primers estudis a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca, la licenciatura en Ciències Naturals a Madrid on es doctorà el 1897 amb la tesi Contribución al estudio del aparato digestivo de los ortópteros.
Fou conegut per Huguet del Villar. Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina. En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista. Fou també periodista literari.
Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències (1898) i en química (1910). Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural (1899), i en fou president (1903).
Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que culminà en la Institució Patxot.