Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres.

Bioquímic, llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1947), es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston (EUA) el 1956, on estudià el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals, investigacions que foren clau per a l’estudi sobre l’origen de la vida i la interpretació de l’absència de vida al planeta Mart.

Estigué afiliat al grup d’il·lustrats catalans, dins del qual col·laborà en l’afany de progrès tècnic i social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.

Mestre i investigador infatigable i summament assenyat, respectuós i amable. Féu estudis de medicina a la Universitat de Barcelona i els acabà l’any1908. Inicialment es va especialitzar en oftalmologia, però era un homemolt sensible i va restar pregonament afectat per la mort d’algunparent, que no va poder evitar.