Jaume Palau i Albet va néixer el 19 de setembre de 1935 a Calafell (Tarragona), poc abans d'esclatar la Guerra Civil. El seu pare, un pagès de Calafell, d'idees anarquistes, havia col·lectivitzat i fet donació a la comunitat de la botiga que tenia la família. De la seva primera infància Jaume recordava un bombardeig, es van veure obligats a entrar en un refugi, un lloc fosc amb molta gent atapeïda. A finalitats de 1938 ell…
Es va fer adult ens els difícils temps de la postguerra i per tant les fites que va aconseguir no varen ser fàcils. El Dr. Ramon Parés ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de la ciència i del seu ensenyament, de l’estudi de la seva història, de la recerca científica, i de la seva aplicació i promoció.
Fill de Josep Pascual i Vila i Montserrat de Sans i Coret. Nasqué a Sevilla el 1934, on el seu pare era catedràtic de Química Orgànica. El 1936 la seva família es va traslladar a Barcelona.
Nasqué a Mataró el 1895, fill de Pere Pascual i Tayeda i Gertrudis Vila i Ribes. Va morir a Barcelona l´any 1979.
La seva infantesa es desenvolupà en un entorn intel·lectual estimulant. El seu pare, Julio Pascual, era un pintor de reconegut prestigi, i dues ties seves eren mestres d’escola. Griselda Pascual rebé la seva primera formació a l’escola privada Institució Cultural Femenina, sota el mestratge de les seves ties, una de les quals n’era la directora.
Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que culminà en la Institució Patxot.
Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia. Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques.
Metge internista. Estudià amb Francesc Esquerdo i Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.
El 1902 fundà la Societat Catalana de Biologia i, més endavant, fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona, on creà una veritable escola de la seva especialitat i desplegà una gran tasca docent i d’investigació al Laboratori Bacteriològic Municipal i a l’Institut de Fisiologia.
Neix a Barcelona el 16 de març de 1926. Es llicencia a la Facultat de Ciències, secció de Ciències Naturals, de la Universitat de Barcelona el 1951. El 1951 inicia la seva carrera acadèmica, sent professor ajudant durant l’inici del desenvolupament de la seva tesi doctoral i el 1953 accedeix interinament a una plaça de professor adjunt de la Universitat de Barcelona. Es doctora amb la tesi titulada “Extracció de la insulina de la tonyina (Thunnus thynnus)” al maig de 1955, sota la direcció del professor Francisco Ponz Piedrafita.