«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l’estelada s’havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d’Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l’astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d’aquest científic.

Referent de l’Antropologia Física i mestre d’una generació d’antropòlegs físics. Va ser Catedràtic d’Antropologia, President de la SEAB (Sociedad Española de Antropología Biológica) (1978-1984), de l’IDA (International Dermatoglyphics Association) (1961-1971) i Membre de Nombre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Professor Emèrit del Departament de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Universitari de Iowa. És conegut mundialment per haver desenvolupat durant la dècada dels anys 50 el Mètode Ponsetí per a la correcció del peu equinovar congènit.

Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial.

Genetista i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona. Quan la genètica ni tan sols tenia una assignatura a la universitat, Antoni Prevosti volia dedicar-s’hi. Amb la perseverança que sempre va defensar per ser un bon científic, Prevosti va aconseguir el seu objectiu convertint-se en un investigador i docent actiu fins al final de la seva vida, fent honor al càrrec de catedràtic emèrit jubilat de genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid.

En una postguerra que no animava als grans descobriments, Pere Puig Muset va formar part de les ments brillants que van contribuir a la creació d’una farmacèutica moderna. Investigador apassionat, didàctic amb tots aquells que s’hi acostaven i generós en els seus descobriments, Puig Muset va arriscar-se a crear uns laboratoris farmacèutics per a la creació de productes originals, en un moment on a l’Estat espanyol era habitual establir laboratoris per copiar fórmules ja establertes.

Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L’any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València, doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, Master of Science in Meteorology per la Universitat de Chicago, i catedràtic de Física de l’Aire a la Universitat de Barcelona.

Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854).