Carles Bas i Peired va néixer a Barcelona. Va estudiar als Escolapis de Sant Antoni, i de ben jove es va sentir atret per les ciències naturals. Acabada la guerra, el 1942, va poder començar els estudis a la Universitat de Barcelona. Inicialment es va interessar per la botànica, matèria de les seves primeres publicacions.
Manel Chiva Royo va néixer a Barcelona a l’any 1952. Va cursar el batxillerat a l’escola Salleras de Barcelona. Després de cursar el curs preuniversitari a l’acadèmia Peñalver de Barcelona va iniciar la llicenciatura de biologia a la Universitat de Barcelona, obtenint el grau de llicenciat el mes de juny de 1975.
Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.
Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.
La Dra. Isabel Esteve Martínez, va ser catedràtica de Microbiologia des de 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professora de la Unitat de Microbiologia del Departament de Genètica i Microbiologia des de l’any 1977 fins al 2017, i posteriorment professora honorària fins a l’agost de 2019. Va ocupar diversos càrrecs, com coordinadora de la Unitat de Microbiologia al Campus UAB i directora del Departament.
Fill de pagès i comerciant, féu els primers estudis a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca, la licenciatura en Ciències Naturals a Madrid on es doctorà el 1897 amb la tesi Contribución al estudio del aparato digestivo de los ortópteros.
El 1918 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1930, en Medicina i Cirurgia. Obtingué el seu Doctorat en Ciències per la Universitat de Madrid el 1922.
Es va fer adult ens els difícils temps de la postguerra i per tant les fites que va aconseguir no varen ser fàcils. El Dr. Ramon Parés ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de la ciència i del seu ensenyament, de l’estudi de la seva història, de la recerca científica, i de la seva aplicació i promoció.
Neix a Barcelona el 16 de març de 1926. Es llicencia a la Facultat de Ciències, secció de Ciències Naturals, de la Universitat de Barcelona el 1951. El 1951 inicia la seva carrera acadèmica, sent professor ajudant durant l’inici del desenvolupament de la seva tesi doctoral i el 1953 accedeix interinament a una plaça de professor adjunt de la Universitat de Barcelona. Es doctora amb la tesi titulada “Extracció de la insulina de la tonyina (Thunnus thynnus)” al maig de 1955, sota la direcció del professor Francisco Ponz Piedrafita.
Genetista i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona. Quan la genètica ni tan sols tenia una assignatura a la universitat, Antoni Prevosti volia dedicar-s’hi. Amb la perseverança que sempre va defensar per ser un bon científic, Prevosti va aconseguir el seu objectiu convertint-se en un investigador i docent actiu fins al final de la seva vida, fent honor al càrrec de catedràtic emèrit jubilat de genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB).
Ingressà a la Companyia de Jesús. S’especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya. El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià.
Fill d’una família de Malgrat, nasqué incidentalment a Girona. De molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins. L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys.
Catedràtic d’histologia vegetal i animal de la Facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1983). Entre les seves aportacions a la ciència catalana, cal destacar l’impuls en la microscòpia electrònica i en la creació dels Serveis científics tècnics de la Universitat de Barcelona.