Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda…, respectabilíssims; s’hauria acontentat que anés després dels d’ells, a respectuosa distància…», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Era una persona que desitjava d’aplicar tant com fos possible les novetats de la ciència moderna. De temperament obert i franc, si una cosa li agradava l’elogiava lliurement, però, si no li agradava la criticava amb la mateixa llibertat.

Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.

Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s’hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis.