Manel Chiva Royo va néixer a Barcelona a l’any 1952. Va cursar el batxillerat a l’escola Salleras de Barcelona. Després de cursar el curs preuniversitari a l’acadèmia Peñalver de Barcelona va iniciar la llicenciatura de biologia a la Universitat de Barcelona, obtenint el grau de llicenciat el mes de juny de 1975.
Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.
Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.
Fou director de l’Observatori Fabra. Descobrí 11 asteroides i 2 cometes. El 1905 obtingué el premi Janssen de la Societat Astronòmica de França i fou elegit membre de la Societat Astronòmica de Londres.
Fundador dels Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director (1840).
Lluís Cornudella i Mir va néixer a Barcelona el 10 de setembre de l’any 1936, pocs mesos després de l’inici de la Guerra Civil espanyola. Era el quart de sis germans.
Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.
Es llicencià en farmàcia (1933) i es doctorà en ciències naturals (1955). Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo i de Barcelona (1961). Fou el creador i l’impulsor de l’Institut de Paleontologia de Sabadell.
Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s’hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis.
Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.