Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).
Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.
Empresari i fundador del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes. Nascut a Hadamar, una petita localitat prop de Frankfurt am Main, avui part de la conurbació d’aquesta ciutat, demostrà el seu interès per la botànica des de ben petit. Amb només onze anys, ja feia les primeres recol·leccions pels voltants de la seva ciutat natal.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malaties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians.
Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l’ensenyament i la pedagogia. Filla i néta de mestres va ser la continuadora del tipus d’escola oberta i renovadora impulsada per la seva mare, la pedagoga Rosa Sensat i Vila. Segons les seves pròpies paraules, «l’educació és més una obra d’amor que de ciència.
Bioquímic català a la Universitat de Harvard (Hospital McLean) reconegut universalment com un dels fundadors del camp de la química estructural de lípids complexos i líder en el desenvolupament de la Neuroquímica com a disciplina destacada dins de les neurociències.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).
Es llicencià en ciències físico-matemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou cap durant 67 anys; aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències.
El seu treball envers l’educació i la promoció de la salut infantil va comportar una important reducció de la taxa de mortalitat infantil primer a Reus i posteriorment, gràcies a la difusió del seu treball a tota la comarca i l’estat. Tot el seu esforç va estar fonamentat en la idea d’una actuació sanitària integral.