El Dr. Balcells va néixer a Barcelona el 31 de març de 1922 en el si d’una noble família. Començà batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona i l’acabà a l’Institut Sant Isidoro de Sevilla l’any 1939, ciutat on es desplaçà amb la seva família per les convulsions polítiques de la època degudes a la Guerra Civil Espanyola.

És un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Va dedicar la seva vida a la investigació en química orgànica. La seva contribució principal a la ciència va ser el desenvolupament de la química percloroorgànica, que va iniciar el 1954, amb el descobriment d’un potent agent de cloració. El 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de composts de carboni trivalent d’estabilitat excepcional, que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica.

Va néixer a Mont-roig del Camp en 1920, es va mudar a Barcelona en la dècada de 1930 quan el seu pare, un professor d’una escola pública, va ser enviat a la capital. Un home compromès amb la llibertat, Ballester es va oferir com a voluntari a l’edat de 17 anys per a defensar a la República Espanyola contra l’agressió feixista. Va sofrir els vergonyosos camps de refugiats en el sud de França fins que va poder tornar a Barcelona. Al final de la guerra civil espanyola, va obtenir un doctorat en Química i Ciències Biològiques amb la qualificació d’excel•lent cum laude per la seva tesi doctoral.

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, obtingué també les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. Va treballar com a enginyer químic a l’Institut Químic de Montpeller d’aquesta mateixa universitat (1941) i fou doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París, 1948).

Carles Bas i Peired va néixer a Barcelona. Va estudiar als Escolapis de Sant Antoni, i de ben jove es va sentir atret per les ciències naturals. Acabada la guerra, el 1942, va poder començar els estudis a la Universitat de Barcelona. Inicialment es va interessar per la botànica, matèria de les seves primeres publicacions.

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S’inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona – museu fundat per Jaume Almera, de qui fou deixeble-, sota la direcció de Marià Faura i Sans.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències del qual també fou president (1911).

Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona (1947) i doctor des del 1950 amb una tesi sobre la vegetació del Montseny. Deixeble i més tard col·aborador de Josias Braun-Blanquet, fou l’introductor de la metodologia sigmatista d’estudi de la vegetació a Catalunya.

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.

Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía. El 1939 s’exilià a Mèxic.