El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.
Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1932). Fou regent d’entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d’aquest Museu (1966-1977).
El 1929 es féu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).
Cursà estudis a Barcelona. Quan tornà de Barcelona a Maó, començà a mesurar el clima des del terrat de la seva farmàcia al carrer de s’Arraval. Fou també primer inspector químic del laboratori municipal de la ciutat creat el 1913 a l’Hospital Civil, però destacà com a meteoròleg.
Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial.
En una postguerra que no animava als grans descobriments, Pere Puig Muset va formar part de les ments brillants que van contribuir a la creació d’una farmacèutica moderna. Investigador apassionat, didàctic amb tots aquells que s’hi acostaven i generós en els seus descobriments, Puig Muset va arriscar-se a crear uns laboratoris farmacèutics per a la creació de productes originals, en un moment on a l’Estat espanyol era habitual establir laboratoris per copiar fórmules ja establertes.
Nascut l’any 1905 a Barcelona, fill del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i nebot de l’historiador, arquitecte i col•laborador de Prat de la Riba a l’IEC, Josep Pijoan i Soteras, va cursar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de Fisiologia amb el Dr. August Pi i Sunyer. Obtingué la llicenciatura l’any 1930 i fou metge intern, posteriorment professor intern i professor ajudant de Fisiologia Humana del Departament de Fisiologia. Presentà la Tesi Doctoral el 1934 sobre neurotransmissors
Doctorat en farmàcia (1882), va exercir a Sallent i a Terrassa. Va confegir la Flora del Pla de Bages i va col·laborar amb Joan Cadevall en la Flora de Catalunya. També fou professor de l’Escola Industrial de Terrassa i un destacat lingüista.
Forma part de la quarantena de dones que es graduen des del 1906 fins a l’inici de la Guerra Civil a la nova Facultat de Medicina de Barcelona (l’actual Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Campus Casanova).