Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l’any 1913 assolí d’inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.

Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).

Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic, i amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona. El 1836 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n’obtingué el títol el 1841.

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.