Finalitzà els estudis el 1870. Inicià el seu treball en diversos districtes forestals i en l’Escola d’Enginyers de Forests, on va arribar a ser catedràtic. Finalitzà la seva vida professional en la Junta Consultiva de Montes, el màxim òrgan directiu de l’Administració forestal. Es considera el pioner en l’elaboració de tractats sobre silvicultura mediterrània i en especial sobre el suro i la seva indústria que han estat usats per nombrosos alumnes i demés interessats en el tema.
Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.
Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L’any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració.
Finalitzà aquests estudis el 1865. Fou destinat a les Filipines, com a inspector de montes, el 1871 i el 1876 es va crear la Comissió de la Flora i Estadística Forestal per a aquesta colònia de la que fou anomenat cap, simultaniejant dita feina amb la de director del Jardí Botànic de Manila (1878-1889). Fou un eminent botànic i va escriure diverses obres sobre la flora de les Filipines que contrastà amb col•leccions dipositades arreu del món.
Ingressà en el cos facultatiu corresponent el 1934. Va treballar al servei de la Generalitat republicana entre 1931 i 1939, com a responsable de l’Oficina del Servei Forestal de Girona i com a professor de silvicultura i dibuix topogràfic de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Passada la Guerra Civil Espanyola va ser destinat a la Diputació de Barcelona i a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu (1958).