Finalitzà els estudis el 1865. Fou destinat a les Filipines, com a inspector de montes, el 1871 i el 1876 es va crear la Comissió de la Flora i Estadística Forestal per a aquesta colònia de la que fou anomenat cap, simultaniejant dita feina amb la de director del Jardí Botànic de Manila (1878-1889). Fou un eminent botànic i va escriure diverses obres sobre la flora de les Filipines que contrastà amb col·leccions dipositades arreu del món. També va publicar treballs sobre les fustes del mateix país i la seva utilitat. En reconeixement a la seva tasca,mitjançant subscripció popular, es va erigir un monument a la seva memòria en el Jardí Botànic de Manila, realitzat per l’escultor Enric Clarasó i Daudí.
La seva estada en l’Escola de Tharandt (Alemanya), tot just acabats els estudis d’enginyer, va generar una gran afecció a la botànica que va continuar durant tota la vida.
A Filipines, va crear un herbari amb 8.000 espècies i va fer 69 noves descripcions publicades, del qual una part fou destruïda per un incendi el 1897.
Va representar el seu país en congressos i exposicions, i es distingí, especialment en l’Exposició Universal de Filadèlfia, en 1876, i en l’Exposició de Productes Filipins a Madrid de 1887, en la qual se li va concedir la Gran Cruz de Isabel la Católica. També va ser mereixedor de la condecoració de 3a classe de la Corona Reial de Prúsia (1875) i del títol de Cavaller de la Reial Ordre del Lleó Neerlandès.
El seu afany en explorar i descobrir noves espècies, sota les condicions de duresa del clima subtropical filipí, segurament tingué que veure en la seva mort prematura a Manila degut al còlera amb només 47 anys.
Va tenir un germà, Domènec, nascut també a Barcelona el 1839 i mort a la mateixa ciutat que el seu germà, on es trobava accidentalment, el 1878, igualment víctima del còlera. Va acabar els estudis d’enginyer de forests el 1867. Durant la seva etapa professional manifestà les seves idees polítiques lliberals i antimonàrquiques, per la qual cosa fou desterrat i finalment rehabilitat, tenint com a últim destí també les Filipines (1873). Va publicar el Manual del maderero en Filipinas (1877). Col·laborà amb el seu germà Sebastià i amb d’altres científics en els treballs sobre la flora filipina.
Obres principals
- Memoria sobre el ramo de montes en las Islas Filipinas.Madrid, 1874: Aribau y C.a. Reimpr. Biblio Bazaar, 2010.
- Estudio sobre el clima de Filipinas. 1874. M. Minuesa.
- Breve descripción de algunas de las maderas más importantes y mejor conocidas de las islas Filipīnas.1874. M. Minuesa.
- Catálogo metódico de las plantas leñosas silvestres y cultivadas observadas en la provincia de Manila. Madrid, 1880. Aribau y C.a Reimpri. Kessinger Publ. 2010
- Reseña de la flora del archipiélago filipino. Manila, 1883.
- Sinopsis de familias y géneros de plantas leñosas de Filipinas: introducción a la flora forestal del archipiélago filipino. Manila, 1883: Chofré y C.a.
- Amb Josep Jordana. Apuntes sobre montes y agricultura norteamericana, Madrid, 1884.
- Amb Hugh Cuming. Phanerogamae Cumingianae Philippinarum: ó, Índice numérico y catálogo sistemático de las plantas fanerógamas coleccionadas en Filipinas. Manila, 1885: M. Pérez Hijo.
- Revisión de plantas vasculares Filipinas. Manila, 1886: Estab. tipo-litográfico de M. Perze.
Per saber-ne més
- Blanco, Paloma. Los herbarios de las expediciones científicas españolas al Nuevo Mundo. Asclepio-Vol. XLVII-2-1995.
- International Plant Names Index (IPNI), -Plant (NameQueryhttp://www.ipni.org/ipni/plantnamesearchpage.do >Author Standard form: S.Vidal)
- Jordana y Morera, R., 1885. Bosquejo geográfico e histórico-natural del archipielago filipino. Madrid : Moreno y Rojas printing house [cita a: S. Vidal i D. Vidal]
- Sebastián Vidal y Soler, a Wikipedia.
- Sebastián Vidal y Soler, a National Herbarium Nederland.
Galería d'imatges
