Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l’any 1913 assolí d’inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.
Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.
Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.
Hi ha persones que han fet grans aportacions científiques al llarg de la seva carrera professional i n’hi ha d’altres que han obert camins perquè això fos possible. Aquest és el cas de Martina Castells Ballespí que va morir amb només trenta-un anys, sense que pogués desenvolupar la seva carrera professional. Però va ser una pionera, una de les primeres dones a doctorar-se en medicina a Barcelona.
El Dr. Josep Castells Guardiola va néixer a Barcelona el 27 de maig de 1925, fill del metge Feliu Castells Farrarons i de Josefina Guardiola Rosa. El seu pare, a part de bon facultatiu, fou nomenat metge del primer equip del Barça durant el mandat del president Rafael Llopart (1915-16). Josep Castells cursà el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i obtingué la llicenciatura en Ciències Químiques per la UB, amb Premi Extraordinari (1948).
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Va començar a treballar en astronomia l’any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l’absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola.
Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic, i amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona. El 1836 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n’obtingué el títol el 1841.
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia (1920).