Es va fer adult ens els difícils temps de la postguerra i per tant les fites que va aconseguir no varen ser fàcils. El Dr. Ramon Parés ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de la ciència i del seu ensenyament, de l’estudi de la seva història, de la recerca científica, i de la seva aplicació i promoció.
La seva infantesa es desenvolupà en un entorn intel·lectual estimulant. El seu pare, Julio Pascual, era un pintor de reconegut prestigi, i dues ties seves eren mestres d’escola. Griselda Pascual rebé la seva primera formació a l’escola privada Institució Cultural Femenina, sota el mestratge de les seves ties, una de les quals n’era la directora.
Neix a Barcelona el 16 de març de 1926. Es llicencia a la Facultat de Ciències, secció de Ciències Naturals, de la Universitat de Barcelona el 1951. El 1951 inicia la seva carrera acadèmica, sent professor ajudant durant l’inici del desenvolupament de la seva tesi doctoral i el 1953 accedeix interinament a una plaça de professor adjunt de la Universitat de Barcelona. Es doctora amb la tesi titulada “Extracció de la insulina de la tonyina (Thunnus thynnus)” al maig de 1955, sota la direcció del professor Francisco Ponz Piedrafita.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València, doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, Master of Science in Meteorology per la Universitat de Chicago, i catedràtic de Física de l’Aire a la Universitat de Barcelona.
Especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils. Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1986. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science.
Diego (com ell prefereix que li diguin) Ribas i Mujal va néixer a Manresa el 5 de gener de 1922. Va acabar el batxillerat el 1940. La carrera de medicina l’acaba el 1947, guanyant el primer extraordinari de llicenciatura. De les 30 assignatures de la carrera va tenir excel·lent en 24, és a dir en el 80%. l d’elles, a més, en catorze va obtenir Matrícula d’Honor. Era un expedient molt bo. Va fer ben de pressa la tesi de doctorat sobre el tema de la triquinosi, que va presentar l’any 1950 a Madrid, com era obligatori en aquells anys. Fou qualificada d’excel·lent. Cal dir que aleshores era bastant diferent d’ara i moltes tesis no tenien pas aquesta qualificació.
Nascut el 2 d’agost del 1922, va ser un dels científics catalans més coneguts internacionalment per les aportacions en l’àmbit de l’etologia. Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va efectuar recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
El 1991 rebé el Premi Fundació Catalana per a la Recerca. En 1992 li va ser atorgada la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per la Generalitat de Catalunya pel seu treball en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica i el 1993 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’Institut Politècnic de Zuric.
Va llicenciar-se en Matemàtiques al 1954, va ser professor de la Universitat de Barcelona des del 1955, es va doctorar al 1960 i va obtenir la Càtedra de Geometria Mètrica i Geometria Diferencial a la mateixa UB, on també va ser degà.