Catedràtic d’histologia vegetal i animal de la Facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1983). Entre les seves aportacions a la ciència catalana, cal destacar l’impuls en la microscòpia electrònica i en la creació dels Serveis científics tècnics de la Universitat de Barcelona.
Va llicenciar-se en Matemàtiques al 1954, va ser professor de la Universitat de Barcelona des del 1955, es va doctorar al 1960 i va obtenir la Càtedra de Geometria Mètrica i Geometria Diferencial a la mateixa UB, on també va ser degà.
Es llicencià en Farmàcia a Barcelona el 1868. Fou farmacèutic militar en l’exèrcit carlí i aquesta és, de fet, l’única dedicació professional que va exercir, car fou un hisendat que es dedicà a tenir cura de les propietats familiars, la qual cosa li deixava molt de temps lliure per al conreu de la ciència.
Professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats de la mateixa universitat. La seva recerca en la selva de Zaire i Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la naturalesa i els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l’activitat humana.
Va cursar la carrera eclesiàstica (1923-35) i la de ciències naturals (1945-51) i, l’any 1959, es va doctorar a la Universitat de Barcelona. Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fundat pel canonge Jaume Almera.
Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella la Nova) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.
Nasqué a Valls el 1913. Es va llicenciar en Ciències Físico-Químiques a la Universitat de Barcelona (1934) i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Complutense de Madrid (1944), amb una tesi sobre la conductivitat elèctrica de l’aire, dirigida por el Dr. Isidre Pòlit (Alella, 1880 – Barcelona, 1958).
Finalitzà aquests estudis el 1865. Fou destinat a les Filipines, com a inspector de montes, el 1871 i el 1876 es va crear la Comissió de la Flora i Estadística Forestal per a aquesta colònia de la que fou anomenat cap, simultaniejant dita feina amb la de director del Jardí Botànic de Manila (1878-1889). Fou un eminent botànic i va escriure diverses obres sobre la flora de les Filipines que contrastà amb col•leccions dipositades arreu del món.
Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la universitat de Madrid. Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola. Teoría y práctica de pozos artesianos, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, Descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis.
Eminent geòloga catalana. Va publicar llibres i més d’un centenar d’articles sobre tot en l’àmbit de l’estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental.