Enginyer i catedràtic d’electricitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un professor recordat, un enginyer reconegut i una figura acadèmica respectada, Enric Ras i Oliva va portar l’enginyeria més enllà d’on semblava que es podia fer quan va començar a practicar-la, en plena guerra civil espanyola. Implicat no solament en la seva feina, sinó en el futur de l’enginyeria a Catalunya i el de la formació d’aquesta, també va saber destacar la importància de la responsabilitat ecològica i social que tot plegat implicava.
Nascut l’any 1905 a Barcelona, fill del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i nebot de l’historiador, arquitecte i col•laborador de Prat de la Riba a l’IEC, Josep Pijoan i Soteras, va cursar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de Fisiologia amb el Dr. August Pi i Sunyer. Obtingué la llicenciatura l’any 1930 i fou metge intern, posteriorment professor intern i professor ajudant de Fisiologia Humana del Departament de Fisiologia. Presentà la Tesi Doctoral el 1934 sobre neurotransmissors
Especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils. Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1986. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science.
Diego (com ell prefereix que li diguin) Ribas i Mujal va néixer a Manresa el 5 de gener de 1922. Va acabar el batxillerat el 1940. La carrera de medicina l’acaba el 1947, guanyant el primer extraordinari de llicenciatura. De les 30 assignatures de la carrera va tenir excel·lent en 24, és a dir en el 80%. l d’elles, a més, en catorze va obtenir Matrícula d’Honor. Era un expedient molt bo. Va fer ben de pressa la tesi de doctorat sobre el tema de la triquinosi, que va presentar l’any 1950 a Madrid, com era obligatori en aquells anys. Fou qualificada d’excel·lent. Cal dir que aleshores era bastant diferent d’ara i moltes tesis no tenien pas aquesta qualificació.
Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1864). Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869.
El Dr. Joan Rodés neix a Barcelona l’11 de març de 1938. La seva infància està marcada per la precarietat i la repressió de la postguerra un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. Estudia Medicina, influït pel seu avi matern el Dr. Pau Teixidor, metge de Rodonyà. Ho fa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, entre els anys 1955 i 1962.
Participà en la realització de grans obres públiques a Sudamèrica. Amb motiu de les excavacions requerides per aquestes obres descobrí ossos d’un tamany molt superior a l’habitual.
Es dedicà a l’estudi de les algues, de les quals reuní una valuosa col·lecció, i de la flora menorquina.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica (1909) i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat.