Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director General de CAMPSA (1931) i d’indústria, a la zona republicana durant la guerra civil.
Estudià a les classes de la Junta de Comerç. Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials.
Ramon Margalef era professor emèrit d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El passat 23 de Maig del 2004, malauradament, Ramon Margalef ens va abandonar i, rera d’ell, va deixar un llegat científic i humà inigualable.
Fill d’una família hisendada a Altafulla, on tenien la casa pairal d’Ardenya i per això també se’l coneix com Martí d’Ardenya. Tot i que estudià dos anys a la Universitat de Cervera, dels 14 als 16, els historiadors es posen d’acord en afirmar que era autodidacta. Apassionat de la química i la botànica, la liberalitat del seu pare i l’estabilitat de l’economia familiar li permeteren dedicar temps al seu aprenentatge.
Joaquim Mateu Sanpere va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1921. L’any 1940 Mateu entrà en contacte amb el Museu de Zoologia de Barcelona, concretament amb la secció d’entomologia, aleshores dirigida per Francesc Español. Dos anys després d’aquest primer contacte, el novembre de 1942, Mateu començà el seu servei militar, que es perllongà fins al juny de 1945.
Fill d’un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d’edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos… (1906), i es doctorà en física a Ginebra amb Contribution à la révision du poids atomique du brome… (1916).
Obtingué el títol de metge a Barcelona, el 1833. Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats. Dirigí el diari “El Vapor” (1835-36), i fou desterrat a les Canàries el 1837.
Botànic i ecòleg. Les seves àrees d’interès van ser la taxonomia de les plantes vasculars (Pteridòfits i els Espermatòfits), la geobotànica i va dedicar molt de temps a l’estudi de les pastures, a l’ecologia de muntanya i als ecosistemes agrícoles. Va ser el cofundador del Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca (Osca), on va formar l’herbari més important del món dedicat a les plantes dels Pirineus i de l’Aragó, l’Herbari JACA i el tercer herbari més gran d’Espanya.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Després d’exiliar-se a Perpinyà el 1848, tornà a Barcelona i en els anys següents inicià la seva dedicació a invencions mecàniques, que explotà d’una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure.