El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.
Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l’escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51).
Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director General de CAMPSA (1931) i d’indústria, a la zona republicana durant la guerra civil.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos… (1906), i es doctorà en física a Ginebra amb Contribution à la révision du poids atomique du brome… (1916).
«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l’estelada s’havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d’Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l’astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d’aquest científic.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica (1909) i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat.
Mestre i investigador infatigable i summament assenyat, respectuós i amable. Féu estudis de medicina a la Universitat de Barcelona i els acabà l’any1908. Inicialment es va especialitzar en oftalmologia, però era un homemolt sensible i va restar pregonament afectat per la mort d’algunparent, que no va poder evitar.
Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S’especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d’ingrès a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, “Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento”.