És un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Va dedicar la seva vida a la investigació en química orgànica. La seva contribució principal a la ciència va ser el desenvolupament de la química percloroorgànica, que va iniciar el 1954, amb el descobriment d’un potent agent de cloració. El 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de composts de carboni trivalent d’estabilitat excepcional, que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, obtingué també les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. Va treballar com a enginyer químic a l’Institut Químic de Montpeller d’aquesta mateixa universitat (1941) i fou doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París, 1948).
Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Es llicencià en farmàcia (1933) i es doctorà en ciències naturals (1955). Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo i de Barcelona (1961). Fou el creador i l’impulsor de l’Institut de Paleontologia de Sabadell.
Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).
Bioquímic català a la Universitat de Harvard (Hospital McLean) reconegut universalment com un dels fundadors del camp de la química estructural de lípids complexos i líder en el desenvolupament de la Neuroquímica com a disciplina destacada dins de les neurociències.
Amant i apassionat de la nautra des de ben petit, el 1934 es desplaçà a Madrid per estudiar Farmàcia, on tingué com a professor de botànica el catedràtic Josep Cuatrecasas. La Guerra Civil escapçà els estudis, que hagué de continuar a Barcelona un cop instaurada la dictadura. Sempre atent al desenvolupament cultural i científic de Granollers, participà i treballà en diverses entitats i administracions de la ciutat.
Ramon Margalef era professor emèrit d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El passat 23 de Maig del 2004, malauradament, Ramon Margalef ens va abandonar i, rera d’ell, va deixar un llegat científic i humà inigualable.
Botànic i ecòleg. Les seves àrees d’interès van ser la taxonomia de les plantes vasculars (Pteridòfits i els Espermatòfits), la geobotànica i va dedicar molt de temps a l’estudi de les pastures, a l’ecologia de muntanya i als ecosistemes agrícoles. Va ser el cofundador del Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca (Osca), on va formar l’herbari més important del món dedicat a les plantes dels Pirineus i de l’Aragó, l’Herbari JACA i el tercer herbari més gran d’Espanya.