Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.
Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s’hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis.
Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1932). Fou regent d’entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d’aquest Museu (1966-1977).
El 1929 es féu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.
Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l’ensenyament i la pedagogia. Filla i néta de mestres va ser la continuadora del tipus d’escola oberta i renovadora impulsada per la seva mare, la pedagoga Rosa Sensat i Vila. Segons les seves pròpies paraules, «l’educació és més una obra d’amor que de ciència.
Botànic i historiador de la Botànica. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona 1927 i s?hi doctorà a Madrid el 1936. Esdevingué botànic sota el mestratge d?Antoni de Bolòs, Pius Font i Quer i Josep Cuatrecasas.
Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid.
Nascut l’any 1905 a Barcelona, fill del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i nebot de l’historiador, arquitecte i col•laborador de Prat de la Riba a l’IEC, Josep Pijoan i Soteras, va cursar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de Fisiologia amb el Dr. August Pi i Sunyer. Obtingué la llicenciatura l’any 1930 i fou metge intern, posteriorment professor intern i professor ajudant de Fisiologia Humana del Departament de Fisiologia. Presentà la Tesi Doctoral el 1934 sobre neurotransmissors