Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències del qual també fou president (1911).
Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía. El 1939 s’exilià a Mèxic.
Fou director de l’Observatori Fabra. Descobrí 11 asteroides i 2 cometes. El 1905 obtingué el premi Janssen de la Societat Astronòmica de França i fou elegit membre de la Societat Astronòmica de Londres.
Ingressà a la Companyia de Jesús. S’especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya. El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià.
Nascut a Navarra, va estudiar batxillerat a l’institut de Pamplona, rebent el Premi d’Història Natural i menció honorífica en Física i Química. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i posteriorment va desenvolupar la seva tasca en el camp de la pediatria. A banda d’exercir la professió de pediatre, va destacar en l’estudi de les Ciències Naturals, destacant en l’àmbit de l’entomologia i la carcinologia.