Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic, i amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona. El 1836 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n’obtingué el títol el 1841.
Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.
Va néixer a Torroella de Montgrí 1’1 de desembre de 1812, fill de Jaume Giró i d’Úrsula Aranols. El matrimoni va viure a Torroella de Montgrí, on el pare feia de sastre i , més tard, tota la família es va traslladar a Figueres, la ciutat natal de la mare, on l’Andreu va estudiar primària i secundària.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Després d’exiliar-se a Perpinyà el 1848, tornà a Barcelona i en els anys següents inicià la seva dedicació a invencions mecàniques, que explotà d’una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure.
Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial.
Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854).