Va començar a treballar en astronomia l’any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l’absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola.
Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
La seva infantesa es desenvolupà en un entorn intel·lectual estimulant. El seu pare, Julio Pascual, era un pintor de reconegut prestigi, i dues ties seves eren mestres d’escola. Griselda Pascual rebé la seva primera formació a l’escola privada Institució Cultural Femenina, sota el mestratge de les seves ties, una de les quals n’era la directora.
«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l’estelada s’havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d’Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l’astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d’aquest científic.
Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial.
Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid.
Lluís Santaló va néixer a Girona, el 9 d’octubre de 1911 al si d’una família de gran reputació pedagògica. Als 16 anys anà a estudiar a Madrid, a la Facultat de Matemàtiques. Obtingué la llicenciatura el 1934, i ajudat pel professor Julio Rey Pastor, viatjà a Hamburg per treballar amb W. Blaschke en probabilitats geomètriques, iniciant-se així en el que s’anomenaria geometria integral. El 1936 publicà la seva tesi doctoral.
Afectat de paràlisi des del seu naixement, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques. Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a “Comptes Rendus” de l’Académie des Sciences de París.
Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’Institut Politècnic de Zuric.
Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S’especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d’ingrès a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, “Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento”.
Va llicenciar-se en Matemàtiques al 1954, va ser professor de la Universitat de Barcelona des del 1955, es va doctorar al 1960 i va obtenir la Càtedra de Geometria Mètrica i Geometria Diferencial a la mateixa UB, on també va ser degà.