Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Fundador dels Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director (1840).

Empresari i fundador del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes. Nascut a Hadamar, una petita localitat prop de Frankfurt am Main, avui part de la conurbació d’aquesta ciutat, demostrà el seu interès per la botànica des de ben petit. Amb només onze anys, ja feia les primeres recol·leccions pels voltants de la seva ciutat natal.

Fill de pagès i comerciant, féu els primers estudis a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca, la licenciatura en Ciències Naturals a Madrid on es doctorà el 1897 amb la tesi Contribución al estudio del aparato digestivo de los ortópteros.

Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales en 1897, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la universitat de Madrid en 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France.

Amant i apassionat de la nautra des de ben petit, el 1934 es desplaçà a Madrid per estudiar Farmàcia, on tingué com a professor de botànica el catedràtic Josep Cuatrecasas. La Guerra Civil escapçà els estudis, que hagué de continuar a Barcelona un cop instaurada la dictadura. Sempre atent al desenvolupament cultural i científic de Granollers, participà i treballà en diverses entitats i administracions de la ciutat.

Catedràtic d’histologia vegetal i animal de la Facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1983). Entre les seves aportacions a la ciència catalana, cal destacar l’impuls en la microscòpia electrònica i en la creació dels Serveis científics tècnics de la Universitat de Barcelona.