Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l’any 1913 assolí d’inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.

Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.

Va néixer a Torroella de Montgrí 1’1 de desembre de 1812, fill de Jaume Giró i d’Úrsula Aranols. El matrimoni va viure a Torroella de Montgrí, on el pare feia de sastre i , més tard, tota la família es va traslladar a Figueres, la ciutat natal de la mare, on l’Andreu va estudiar primària i secundària.

Estudià a les classes de la Junta de Comerç. Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials.

Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S’especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d’ingrès a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, “Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento”.