Fill del metge i de la mestra de l’escola de Llers, als catorze anys, ja a Barcelona, fou alumne de l’Institut-Escola, on aprengué de mestres com Josep Estalella o Jordi Dou i on va anar configurant el seu caràcter i mètode de treball. Allà va conèixer Elvira Bigas, que anys més tard, l’any 1950, esdevindria la seva muller.
El març de 1938 va haver d’anar a la guerra; era de l’anomenada lleva del biberó. Fou al front, a l’Ebre i a Camarasa, i es dedicà a l’evacuació de ferits de primera línia, havent d’ésser tractat contra el paludisme amb unes sulfamides que el doctor Antoni Esteve (creador posteriorment dels Laboratoris Esteve) fabricava en la rebotiga de la seva farmàcia de Manresa. Tots aquests fets acabaren de definir l’home, un home de coratge, capaç d’afrontar amb decisió i responsabilitat qualsevulla contingència.
Es llicencià en Ciències, Secció de Matemàtiques l’estiu de 1943. L’any 1946 va iniciar la seva formació com investigador a la Universitat de Roma, on va preparar la tesi doctoral amb el professor Luigi Fantappié, tesi que defensaria l’any 1948 a Madrid (a Barcelona encara no estava permès). El 1952 feu una llarga estada postdoctoral a la Universitat d’Hamburg, amb els professors Wilhelm Blaschke i Ernst Witt, i el 1955 a l’Escola Politècnica Federal de Zuric. Unes estades a l’estranger en condicions molt difícils, no comparables a les actuals; concretament, a Hamburg, en una Alemanya que tot just iniciava la seva recuperació, es van haver de repartir l’import d’una beca amb Albert Dou, que anys després seria rector de la Universitat de Deusto i catedràtic de la de Madrid.
L’any 1957 guanyà, per oposició, la càtedra de Geometria Analítica i Topologia de la Universitat de Barcelona i es dedicà d’una manera intensa a la tasca d’introduir a l’ensenyament les idees i els formalismes que ja eren corrents en altres països, però desconeguts a Catalunya i a Espanya, que en aquella època no només estaven privades de les idees polítiques, econòmiques i socials de les democràcies occidentals, sinó, fins i tot, dels coneixements científics. Teixidor, conjuntament amb Josep Vaquer, fou l’artífex d’una profunda reforma en els mètodes de la geometria i l’anàlisi matemàtica, que foren seguits arreu d’Espanya. D’una apunts mecanografiats de l’any 1960 es passà al llibre Curso de Matemáticas, cabdal fins als anys vuitanta.
Iniciat científicament en l’anàlisi funcional, treballà posteriorment, i dirigí tesis, en geometria algebraica i introduí en els estudis la topologia algebraica.
Teixidor tenia l’aparença d’un professor distant; en canvi, s’enduia els seus alumnes d’excursió a la muntanya, on es produïa una comunicació diferent de la de l’àmbit acadèmic. Això li permetia conèixer-los millor, tant acadèmicament com humanament, i formar-se una idea precisa de les seves capacitats, de les seves mancances, però també de les seves necessitats.
A la Universitat de Barcelona col·laborà amb el Seminari Matemàtic, especialment en la tasca difícil i valuosa de tirar endavant una revista de recerca matemàtica, Collectanea Mathematica, d’abast internacional en un país en què la tradició científica era molt minsa.
El seu amor al país el feu acceptar, l’any 1967, la proposta d’esser nomenat membre numerari de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Eren anys difícils en els quals tot just començàvem a sortir de la foscor cultural i científica i Josep Teixidor es va dedicar en cos i ànima a aquesta tasca, primer com a president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i posteriorment col·laborant amb el president de la institució en la designació de nous membres joves, que hi donarien un nou impuls. Més endavant, fou un decidit impulsor de la creació del Centre de Recerca Matemàtica —el primer de tots els instituts d’investigació que ara acull la Generalitat— i de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, per tal de conservar i honorar la memòria d’aquest investigador nat amb paràlisi cerebral.
Seria incompleta una semblança sobre Josep Teixidor sense parlar de Llers, on, com hem dit, va néixer i va morir, tancant així el seu cercle vital. El poble de Llers havia estat pràcticament destruït pels bombardejos i les explosions durant la Guerra Civil i, al començament dels anys seixanta, Teixidor va iniciar-hi la reconstrucció d’una malmesa agricultura, amb una metodologia similar a la de la recerca matemàtica. Amb el treball ingrat i invisible de la preparació del sòl, amb una bona base científica, mitjans tecnològics escaients i una voluntat de ferro, aconseguí conreus de vinya, oliveres i fruiters de gran qualitat —la seva obsessió de sempre, la qualitat en tot el que feia—. Allà es va retirar l’any 1987 per tal d’ocupar-se dels conreus i els ramats; i en aquesta dura tasca, que ell proclamava com una de les més gratificants de la seva vida, el sorprengué inesperadament la mort el 6 d’agost de 1989, a causa d’un accident de tractor.
Referències
[1] Castellet, M. Josep Teixidor i Batlle, semblança biogràfica. Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, 2005.
[2] Teixidor, J. «On the representation of complex S2 by means of a real S4». Revista Ma. Hisp. Amer., 7 (4) (1947), 173.177.
[3] Teixidor, J. «Arithmetical demonstration of an interpolations formula». Gaceta Mat., 1 (1) (1949), 139-141.
[4] Teixidor, J. «On the tangent developable of a twisted cubic». Gaceta Mat., 2 (1) (1950), 73-77.
[5] Teixidor, J. «Solution in finite terms of the Cauchy problem for a family of partial differential equations of the 4th order». Collect. Math., 3 (1950), 1-71.
[6] Teixidor, J. «On hexagonal and octahedral four-webs of planes». Collect. Math., 4 (1951), 93-122.
[7] Teixidor, J. «Über die Umkehrung des Theorems von Reiss». Arch. Math., 4 (1953), 225-229.
[8] Teixidor, J. «On a theorem of Lüroth». Gaceta Mat., 7 (1) (1955), 79-83.
[9] Teixidor, J. «On curves which are the simple complete intersection of two algebraic surfaces». Abh. Math. Sem. Univ. Hamburg, 20 (1956), 155-164.
[10] Teixidor, J. «On the secular equation». Collect. Math., 14 (1962), 301-302.
[11] Teixidor, J. «Sur le calcul du nombre de Milnor». Proceedings of the IV International Colloquium on Differential Geometry, Santiago de Compostela, (1978), 267-270.
[12] Teixidor, M. «Josep Teixidor i Batlle, l’home i el matemàtic». Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor: quatre destacats matemàtics gironins de la dècada 1911-1920. Diversitas 74, Universitat de Girona (2012).
Agraïments
Aquesta nota biogràfica ha estat elaborada per Manuel Castellet, Catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (manuel.castellet.cat)
Galería d'imatges
