Nascut el 2 d'agost del 1922, va ser un dels científics catalans més coneguts internacionalment per les aportacions en l'àmbit de l'etologia. Va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va efectuar recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.
El seu viatge a aquest país africà va ser crucial pel desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre estudiar el comportament i costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d'animals autòctons, poc coneguts a l'època. Hi ha tres punts de referència en la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater i Pi: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d'aquests animals, que habiten a les muntanyes d'Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).
El 1958 Sabater i Pi va ser contractat pel Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d'Adaptació i Recerca d'Ikunde, situat a Bata (Guinea Equatorial), un fet que li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El seu treball de recerca, que va plasmar en una àmplia col·lecció de llibretes de camp i dibuixos de gran qualitat artística i diversos articles científics publicats a revistes de ressò internacional, van despertar l'interès dels experts de la Universitat Tulane de Nova Orleans que de 1966 a 1968 el van contractar com a investigador, becat per la National Geographic Society, el National Institute of Health i el New York Zoological Institute.[J1]
A nivell més popular, Sabater i Pi va ser conegut per haver descobert un petit goril·la albí, en Floquet de Neu, que va esdevenir un símbol emblemàtic del Parc Zoològic i de la ciutat de Barcelona. El 1966 uns indígenes van portar al Centre d'Ikunde un petit goril·la albí, en molt mal estat de salut. Jordi Sabater i Pi el va acollir al seu centre per tal de facilitar la seva recuperació i un cop va estar en bones condicions el va enviar al Parc Zoològic de Barcelona. Aquesta troballa inèdita li va donar una gran popularitat però, personalment, Sabater i Pi sempre va afirmar que aquest fet va ser una anècdota dins la seva tasca de recerca; va ser àmplia i significativa en diversos àmbits de la ciència, la cultura i la societat, però menys coneguda per al gran públic.
Per a Sabater, la seva aportació més destacada en l'àmbit científic va ser el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la troballa d'uns bastons de uns 40 cm, alguns amb escombretes a les puntes, que aquests animals fabriquen i utilitzen per obtenir tèrmits i ingerir un tipus de sorra que té propietats medicinals, un fet que demostra que han desenvolupat una protoindustria elemental. L'article on va explicar aquest descobriment va ser publicat a la revista Nature l'any 1969, sota el títol "Sticks used by chimpanzees in Rio Muni"; però els seus primers estudis sobre els primats van començar molt abans, als anys 50. Les investigacions que va portar a terme en l'àmbit del comportament dels anomenats "goril·les de costa" (Gorilla gorilla gorilla), les va donar a conèixer a través de diversos articles que es van publicar a la revista Zeitschrift für Säugetierkunde, revista alemanya especialitzada en mamífers.
L'any 1969, coincidint amb la declaració de la independència de Guinea Equatorial, va sortir del país i es va instal·lar a Barcelona on va treballar com a conservador del departament de primats i del terrari de Parc Zoològic de Barcelona. El 1972 va rebre una altra beca de la National Geographic Society [J2] per continuar els seus estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els "goril·les de muntanya" amb la coneguda zoòloga Dian Fossey. L'any 1976 es va incorporar com a professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Barcelona, on va introduir per primer cop a una universitat espanyola l'assignatura d'etologia. El 1987 va obtenir la plaça de catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i quan es va jubilar va ser nomenat professor emèrit de la Universitat de Barcelona.
Durant els seus últims anys va continuar en actiu impartint conferències, participant en debats, escrivint llibres i publicant articles sobre les seves observacions i el comportament animal. Sabater i Pi va ser professor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (2004).
Al llarg de la seva trajectòria investigadora, Sabater i Pi va utilitzar el dibuix com una eina indispensable en la seva tasca científica. L'any 2000, Sabater i Pi va donar personalment el seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona (el podem trobar ara integrat al fons bibliogràfic d'aquest centre com a «Col·lecció Sabater Pi»). La col·lecció conté més de 2.000 el conjunt de dibuixos, aquarel·les i apunts al natural i, a més, altres fonts documentals de gran interès científic, com ara llibres, revistes, un epistolari professional i objectes etnològics procedents d'Àfrica. Jordi Sabater i Pi, va ser alhora un científic i un dibuixant expert.
Per saber-ne més
Galería d'imatges
Galería de vídeos
Dr. Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la naturaleza y a la investigación
Dr. Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la naturaleza y a la investigación. Universitat de Barcelona. Idioma: CAT