Jaume Porta Casanellas (Barcelona, 1944 – Lleida, 2023) fou un dels principals impulsors de la ciència del sòl a Catalunya i una figura de referència internacional en el camp de l’edafologia. Enginyer agrònom format a la Universidad Politécnica de Madrid, s’especialitzà en l’estudi dels sòls sota el mestratge de Carlos Roquero, amb qui compartí una visió aplicada i integral de la disciplina. Durant els seus anys de formació amplià estudis a Nancy (França) i es doctorà amb una recerca sobre sòls salins i guixencs de la Manxa, línia que marcaria bona part de la seva trajectòria científica posterior.

L’any 1977 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA), on desplegà una intensa activitat docent i investigadora. Hi creà, juntament amb Marta López-Acevedo, el Departament de Sòls i Clima i impulsà estudis sobre salinitat, erosió, conservació de sòls, fertilitat i cartografia edafològica. Convençut de la importància del sòl com a recurs estratègic, defensà sempre una edafologia orientada a les necessitats del territori i de l’agricultura, combinant la recerca fonamental amb aplicacions pràctiques en planificació territorial, avaluació de terres i conservació ambiental.

Porta fou un pioner en l’estudi dels sòls amb guix i dels processos de degradació en ambients semiàrids. Les seves aportacions sobre micromorfologia, classificació i terminologia dels sòls guixencs contribuïren decisivament a millorar-ne la caracterització i comprensió internacional. Paral·lelament, desenvolupà treballs destacats sobre erosió hídrica en vinyes i zones mineres restaurades, així com sobre els efectes del reg en la salinització i alcalinització dels sòls. Les seves investigacions ajudaren a definir estratègies de conservació i ús sostenible del sòl en territoris mediterranis.

Una altra de les seves grans contribucions fou l’impuls de la cartografia de sòls de Catalunya. Des dels anys vuitanta defensà la necessitat de disposar de mapes detallats, a escala 1:25.000, com a eina imprescindible per a la planificació agrària i territorial. Participà activament en la creació de sistemes d’informació edafològica i en la formació de tècnics i especialistes, i contribuí decisivament a consolidar els treballs que més endavant desenvoluparia l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

També tingué un paper fonamental en la modernització dels laboratoris d’anàlisi de sòls. Després d’haver treballat en laboratoris agraris de Galícia, Aragó i Madrid, impulsà a Lleida la creació d’equipaments analítics avançats i promogué el Laboratori d’Anàlisi i Fertilitat de Sòls de Sidamon, inaugurat el 1992. Aquest centre esdevingué un referent en anàlisi de sòls, fertilització i suport tècnic a l’agricultura, i connectà posteriorment amb iniciatives internacionals de normalització metodològica com la xarxa GLOSOLAN de la FAO.

Com a docent i divulgador, Jaume Porta deixà una empremta profunda. Autor de manuals de referència com Edafología para la agricultura y el medio ambiente, Edafología. Uso y protección de suelos i la versió en català Introducció a l’Edafologia, Ús i protecció de sòls, contribuí decisivament a la formació de diverses generacions d’estudiants i professionals de l’edafologia a Espanya i a l’Amèrica Llatina. Les seves obres destacaren pel rigor científic i per la voluntat de fer accessible una disciplina complexa. Igualment, impulsà la normalització terminològica de la ciència del sòl en català amb el Lèxic de la Ciència del Sòl i, posteriorment, amb el Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, coordinat des de l’Institut d’Estudis Catalans i desenvolupat amb la participació de nombroses institucions internacionals.

La seva activitat acadèmica culminà amb el rectorat de la Universitat de Lleida entre 1993 i 2003, com a primer rector de la universitat recuperada després de la seva restauració contemporània. Durant aquest període impulsà la projecció internacional de la institució, la mobilitat acadèmica i una profunda transformació urbanística i arquitectònica dels campus universitaris. Sota el seu lideratge es construïren equipaments emblemàtics com la Biblioteca Jaume Porta, i es consolidà la Universitat de Lleida com un actor central en el desenvolupament cultural i científic de la ciutat.

Molt vinculat a les institucions científiques catalanes, promogué la creació de la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris i fomentà les activitats de la comunitat edafològica catalana mitjançant congressos, sortides de camp i iniciatives de divulgació.

Va ingressar a l’IEC el 24-02-1997 com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia, en l’àmbit de Ciències de la Terra. Entre 2009 i 2017 presidí la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, de la qual posteriorment en va ser president honorífic, des d’on impulsà projectes de gran abast com l’Spanish Journal of Soil Science, el Centre de Documentació de Ciència del Sòl i diverses iniciatives de difusió i sensibilització sobre la importància dels sòls.

Va ser col·legiat d’honor del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) i membre d’honor de l’Orfeó Català de Mèxic. Guardonat amb la Medalla de l’Agricultura del Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Medalla de l’Estudi General de Lleida, la Medalla de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Medalla de la Ciutat de Lleida.

La figura de Jaume Porta destaca tant per les seves aportacions científiques com per la seva capacitat de lideratge i de construcció institucional. Professor exigent i visionari, contribuí decisivament a situar la ciència del sòl catalana en l’àmbit internacional i deixà una empremta duradora en la recerca, la docència, la gestió universitària i la divulgació científica.

Font

Alcañiz JM, Aran M, Boixadera J, García-Calderón NE, García-Rodeja E, Martínez.Casasnovas JA, Ortiz-Bernad I, Poch RM, Villar JM. (2024) “A Tribute to Jaume Porta Casanellas and his Influence on Soil Science”,  Spanish Journal of Soil Science, 14, https://doi.org/10.3389/sjss.2024.13563

Galería d'imatges