Va néixer a Torroella de Montgrí 1’1 de desembre de 1812, fill de Jaume Giró i d’Úrsula Aranols. El matrimoni va viure a Torroella de Montgrí, on el pare feia de sastre i , més tard, tota la família es va traslladar a Figueres, la ciutat natal de la mare, on l’Andreu va estudiar primària i secundària.
Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales en 1897, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la universitat de Madrid en 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France.
Cursà estudis a Barcelona. Quan tornà de Barcelona a Maó, començà a mesurar el clima des del terrat de la seva farmàcia al carrer de s’Arraval. Fou també primer inspector químic del laboratori municipal de la ciutat creat el 1913 a l’Hospital Civil, però destacà com a meteoròleg.
Fou conegut per Huguet del Villar. Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina. En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista. Fou també periodista literari.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit. Publicà amb Joan Modet, un Manual del pontonero (1853). Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics.
Joan Isern va néixer a can Batlló de Setcases el 25 de setembre de 1821. Durant el curs 1849-50, en què cursava el segon curs de Medicina, per bé que ja era reconegut pels seus coneixements de fitologia, des de Madrid s’enviaren instruccions a totes les universitats espanyoles a fi que proposessin candidats per ocupar-hi el lloc de col·lector botànic del Museo de Ciencias Naturales. La Universitat de Barcelona va proposar el nom de Joan Isern qui va marxar a Madrid, on va exercir durant més d’un decenni les funcions de recol·lector i conservador del Museo y Real Jardín Botánico.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l’escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51).
Amant i apassionat de la nautra des de ben petit, el 1934 es desplaçà a Madrid per estudiar Farmàcia, on tingué com a professor de botànica el catedràtic Josep Cuatrecasas. La Guerra Civil escapçà els estudis, que hagué de continuar a Barcelona un cop instaurada la dictadura. Sempre atent al desenvolupament cultural i científic de Granollers, participà i treballà en diverses entitats i administracions de la ciutat.
El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques. Residí algun temps a França. Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905.
Va presidir, entre 1970 i 1974, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears.