Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona – museu fundat per Jaume Almera, de qui fou deixeble-, sota la direcció de Marià Faura i Sans.

Mantingué també una estreta relació científica amb Lluís Maria Vidal. Des del 1920 fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura, des del 1926 catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar, i des del 1949, catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona. Pertangué a l'Institut d'Estudis Catalans i a la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president, i a d'altres institucions catalanes i estrangeres. Era doctor honoris causa de la Universitat de Tolosa. Col·laborà en la confecció de la part catalana del mapa geològic d'Espanya a escala 1/50 000. L'any 1926 intervingué eficaçment en l'organització del XIV Congrés Geològic Internacional celebrat a Madrid i Barcelona; assistí als congressos geològics internacionals celebrats a Alger (1952) i a Copenhaguen (1960).

Galería d'imatges