Portada » Científics
Hem trobat un total de 12 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina del 1 a 10 de 12.
Almera i Comas, Jaume
Vilassar de Mar 1845 - Barcelona 1919
Geòleg.

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València. Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona. Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual col·laborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876. L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona.

Artigas i Teixidor, Primitiu
Torroella de Montgrí 1846 - Madrid 1910
Enginyer forestal.

Finalitzà els estudis el 1870. Inicià el seu treball en diversos districtes forestals i en l’Escola d’Enginyers de Forests, on va arribar a ser catedràtic. Finalitzà la seva vida professional en la Junta Consultiva de Montes, el màxim òrgan directiu de l’Administració forestal. Es considera el pioner en l’elaboració de tractats sobre silvicultura mediterrània i en especial sobre el suro i la seva indústria que han estat usats per nombrosos alumnes i demés interessats en el tema.

Cadevall i Diars, Joan
Castellgalí 1846 - Terrassa 1921
Botànic, Pedagog.

Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda…, respectabilíssims; s’hauria acontentat que anés després dels d’ells, a respectuosa distància…», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de
Tarragona 1848 - Segovia 1943
Enginyer forestal.

Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Clariana i Ricart, Laur
Barcelona 1842 - Barcelona 1916
Enginyer.

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.

Landerer i Climent, Josep Joaquim
València 1841 - Tortosa, Baix Ebre 1922
Astrònom.

El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques. Residí algun temps a França. Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905.

Puig i Valls, Rafael
Tarragona 1845 - 1920
Enginyer forestal.

Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L’any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració.

Robert i Yarzábal, Bartolomeu
Tampico, Mèxic 1842 - Barcelona 1902
Metge, Polític.

Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1864). Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869.

Rodrigo i Botet, Josep
Manises, L'Horta 1842 - Madrid 1915
Enginyer tècnic.

Participà en la realització de grans obres públiques a Sudamèrica. Amb motiu de les excavacions requerides per aquestes obres descobrí ossos d’un tamany molt superior a l’habitual.

Vayreda i Vila, Estanislau
Olot (Garrotxa) 1848 - Olot (Garrotxa) 1901
Botànic, Ornitòleg.

Es llicencià en Farmàcia a Barcelona el 1868. Fou farmacèutic militar en l’exèrcit carlí i aquesta és, de fet, l’única dedicació professional que va exercir, car fou un hisendat que es dedicà a tenir cura de les propietats familiars, la qual cosa li deixava molt de temps lliure per al conreu de la ciència.