Nasqué a Mataró el 1895, fill de Pere Pascual i Tayeda i Gertrudis Vila i Ribes. Va morir a Barcelona l´any 1979.
Es va llicenciar en Farmàcia (1916) i en Química (1917) (tot matrícules excepte 4 excel·lents). Es va doctorar en Químiques (Madrid, 1922) i en Farmàcia (1926). Després de diverses activitats docents a Barcelona, a labril de 1922 va anar a Freiburg (Alemanya) a treballar amb el professor Heinrich Otto Wieland sobre àcids biliars (tema pel qual aquest rebé el premi Nobel el 1927, "for his investigations of the constitution of the bile acids and related substances" ). Des de Freiburg va fer una estada a Graz amb el professor Pregl (Nobel el l923) "for his invention of the method of micro-analysis of organic substances") a aprendre les tècniques de microanàlisi .
Mentre estava a Freiburg, a finals de 1922 va obtenir la Càtedra de Química Orgànica de Salamanca. El 1925 es va trasladar a la Universitat de Sevilla, i el 1933 es va casar amb Montserrat de Sans i Coret.
El setembre de 1934, cridat pel Patronat de la recentment creada Universitat Autònoma de Barcelona shi va incorporar. Passat el 6 de Octubre de 1934, va ser ratificat com catedràtic. Después de ser depurat al final de la guerra, va continuar com a catedràtic fins a la seva jubilació el 1965.
De l966 al l979 presidí la Reial Academia de Ciències i Arts de Barcelona on desenvolupà una tasca molt meritòria.
Va ser membre molt actiu del Consell Superior d´Investigacions Científiques, a l´actual Centre d´Investigacions i Desenvolupament (CID), on hi té un edifici que porta el seu nom i hi està ubicat l´Institut d´Investigacions Quimiques i Ambientals Joseph Pascual Vila. També té dedicat un carrer en el campus Diagonal sud de la Universitat de Barcelona, paral.lel a la Facultat de Físiques i Químiques.
Agraïments
Ramon Pascual de Sans, President de la reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.