Va començar a treballar en astronomia l’any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l’absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola.
Va néixer a Barcelona el 14 de juliol de 1925. Els primers anys d’infantesa els va passar a Montblanc, Tarragona, per motius professionals del seu pare. Va iniciar els estudis primaris a Montblanc i els va acabar a Barcelona a les Escoles Catòliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada regentades per les Germanes Paüles. En acabar la Guerra Civil va cursar el batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona.
De 1947 a 1952 va cursar la Llicenciatura en Ciències, Secció de Matemàtiques, a la Universitat de Barcelona. A continuació va cursar el Doctorat i, en acabar els cursos, va començar a treballar en la seva tesi. Seguint la tradició familiar, i mentre ja feia classes a la Universitat de Barcelona, va preparar oposicions a professor de matemàtiques en Instituts d’Ensenyament Mitjà.
Havent obtingut una plaça a l’Institut Infanta Isabel de Aragón de Barcelona hi va treballar des del curs 1963-64 fins el curs 1974-75. Poc abans, l’any 1971, havia presentat la seva tesi doctoral “Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica” en Ciències, a la secció de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, i havia començat la preparació d’oposicions a professor adjunt d’Astronomia a la mateixa universitat. L’any 1975 va guanyar la plaça en unes oposicions que van tenir lloc a Madrid.
Va ser professora de la UB fins la seva jubilació el 30 de setembre de 1990, als 65 anys, com exigia la LAU. L’any 2004 va ser nomenada professora titular emèrita a títol honorífic. Maria Assumpció Català Poch va rebre el mes d’abril de 2009 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica a la universitat catalana.
Durant més de trenta anys va fer investigacions sistemàtiques de taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis. Va publicar diversos llibres de docència universitària i diversos estudis d’història de la ciència i, en particular, d’història de l’astronomia. Destaquen també els seus treballs de divulgació astronòmica, tasca que va continuar realitzant fins el moment del seu decés. A més, durant 15 anys va ser representant espanyola a la comissió 46 per a l’ensenyament de l’astronomia de la Unió Astronòmica Internacional.
Docència universitària
La doctora Català va començar a fer classes en diverses facultats de la Universitat de Barcelona mentre cursava els cursos de Doctorat.
Entre 1952 i 1970 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on va impartir les assignatures de Matemàtiques, Astronomia General i Topografia, Astronomia Esfèrica i Geodèsia, Mecànica Racional amb nocions de Mecànica Celest, Matemàtiques Especials i Ampliació de Matemàtiques per a químics. De 1965 a 1967 va ensenyar Matemàtiques a la Facultat de Farmàcia.
Els períodes 1957-1958 i 1968-1971 va ser professora encarregada de curs a la Facultat de Ciències de la UB. Entre 1960 i 1974 va ser adjunta interina a la Facultat de Ciències i el curs 1974-1975 a la Facultat de Física de la UB.
L’any 1975 va prendre possessió de la plaça de professora adjunta numerària a la Facultat de Física de la UB i entre l’any 1982 i el 1984 va ser professora agregada a la mateixa Facultat on va impartir fins la seva jubilació l’any 1990 les assignatures d’Astronomia, Astrofísica i Geofísica. També hi va fer classes de Geodèsia, quan es va tornar a reprendre l’ensenyament d’aquesta matèria al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, arran d’això, l’any 1990, va establir una col·laboració científica amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Des del curs 1971-72 fins a principis dels anys 80 va col·laborar amb la Càtedra Especial de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya (CETE) impartint classes d’Astrodinàmica i Mecànica Celest.
La doctora Català va compaginar la seva activitat docent curricular a la Universitat amb la impartició de cursos monogràfics i seminaris específics de temàtica diversa: cometes, astrodinàmica, mecànica celest, sistemes estel·lars i dinàmica galàctica, i adreçats a auditoris distints. També va participar en taules rodones de divulgació científica i en jornades sobre didàctica de l’Astronomia.
Recerca científica
L’activitat investigadora de la doctora Català va començar l’any 1954 amb una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas per treballar en el camp de l’Astronomia de Posició, amb càlcul i rectificació d’òrbites de cometes. També, des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB, en col·laboració amb l’Observatorio Astronòmico Nacional, dins del “Año Geofísico Internacional”, va treballar en Astronomia observacional, càlcul i rectificació d’òrbites de cometes i observació diària de taques i protuberàncies solars.
Més endavant, l’any 1957, va ser nomenada ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona que depenia del Patronato Alfonso el Sabio del CSIC, càrrec que va ostentar fins que va ser suprimida la secció l’any 1969.
Els anys 1965-1966 obren un parèntesi menys conegut en la trajectòria investigadora de la doctora Català. Va ser nomenada col·laboradora adjunt d’investigació en un Ajut per a l’Investigació en la Universitat en Història de la Ciència, en l’especialitat d’Astronomia Àrab i, de 1966 a 1970, va impartir l’assignatura d’Història de la Ciència Àrab a la Facultat de Filosofia i Lletres. En col·laboració amb el doctor Joan Vernet, catedràtic del Departament d’Àrab, va escriure els articles “Las obras matemàticas de Maslama de Madrid” (1965), “Arquímedes árabe: el tratado de los círculos tangentes” (1968) i “Dos tratados del Arquímedes Árabe: tratado de los círculos tangentes y el libro de los triángulos” (1971). El mateix any 1971 va col·laborar amb el aleshores jove doctor Julio Samsó en la publicació de l’article “Un instrumento astronómico de raigambre zarqali: el cuadrante shakkāzī de Ibn Tībugā”. La seva activa disponibilitat per atendre consultes va allargar el seu magisteri en generacions posteriors d’historiadors de l’astronomia àrab.
Encara una mica més endavant, l’any 1978, va ser titular d’un Ajut per al Foment de la Investigació en la Universitat (FIU) que li va permetre treballar en astronomia de posició: càlcul d’eclipsis, ocultacions i trànsits, dinàmica dels sistemes estel·lars i dinàmica galàctica, una línia de treball en la que es va iniciar amb la seva tesi doctoral i que després va continuar en algunes de les tesis dirigides.
Els anys 1976 i 1979 va fer unes estades de treball en l’Institut Henri Poincaré, dins del Programa de Cooperació Científica Hispano Francesa, en el Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lar, Universitat de París VI, i a l’Observatoire de Meudon on va treballar en l’estudi de l’estructura del núvol d’Oort de cometes.
Al llarg de la seva carrera investigadora, va participar en diversos projectes subvencionats ja fos com a investigador principal o com a investigador col·laborador. Entre aquests projectes destaca la seva col·laboració amb diferents organismes, entre el 1980 i el 1986, en el projecte “Selección y determinación de posiciones de estrellas y planetas como apoyo al satélite astrométrico Hipparcos”, endegat per l’Agència Espacial Europea (ESA). Va exposar el resultat de la seva recerca en gairebé una quarantena de congressos nacionals i internacionals.
El seu mestratge es va estendre a la direcció d’onze tesis de llicenciatura i set tesis doctorals.
Societats científiques i reconeixements
La doctora Català va pertànyer a diverses societats científiques. Des de 1976 va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU), l’associació que engloba els professionals en astronomia d’arreu del món. Va pertànyer a la Comissió 46 de la IAU per a l’ensenyament de l’astronomia, en la qual va representar a Espanya durant 15 anys, fins el 1994.
Va ser membre de l’European Astronomical Society, des de la seva fundació l’any 1990, i membre numerari de la Sociedad Española de Astronomía, des de la seva fundació el 1994. Va formar part, des de 1978, del Grup de Recerca d’Història de les Ciències i, des de 1985, de l’Institut Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab. Fou sòcia de la Societat Catalana de Matemàtiques i de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filials de l’Institut d’Estudis Catalans, i membre de la Societat Catalana de Gnomònica.
Va formar part de la Comissió de l’Ensenyament de l’Astronomia creada el 1983 per la Direcció General de Batxillerat, a instàncies del Departament de Física de la Terra i del Cosmos de la Universitat de Barcelona, i va ser membre del Seminari Permanent d’Astronomia de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de Catalunya des de la seva creació el 1984. Consta en el repertori de Medievalismo Hispànico (1955-1970) del Departamento de Estudios Medievales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas pels seus treballs en ciència medieval.
Des d’octubre de 1997 fins la seva mort el 3 de juliol de 2009 va ser assessora científica de la Secció d’Astronomia de la revista National Geographic en l’edició espanyola d’Edicions RBA, Barcelona.
Per saber-ne més
Recentment, varem poder escoltar les seves experiències com a dona i astrònoma en una entrevista realitzada per la sèrie documental “Mujeres en las estrellas” en el marc de l’Any Internacional de l’Astronomia 2009, promogut per l’equip “Ella es una astrónoma”.
Aquest resum biogràfic ha estat realitzat a partir de l’article de Roser Puig i Carme Jordi publicat a Contributions to Science vol.5, núm.2, 2009. Més informació a: http://www.cat-science.cat
Notícies relacionades
Galería d'imatges
