El 1857 instal.là una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració. L’anomenat gas Arbós, que es féu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama.
És un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Va dedicar la seva vida a la investigació en química orgànica. La seva contribució principal a la ciència va ser el desenvolupament de la química percloroorgànica, que va iniciar el 1954, amb el descobriment d’un potent agent de cloració. El 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de composts de carboni trivalent d’estabilitat excepcional, que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica.
Va néixer a Mont-roig del Camp en 1920, es va mudar a Barcelona en la dècada de 1930 quan el seu pare, un professor d’una escola pública, va ser enviat a la capital. Un home compromès amb la llibertat, Ballester es va oferir com a voluntari a l’edat de 17 anys per a defensar a la República Espanyola contra l’agressió feixista. Va sofrir els vergonyosos camps de refugiats en el sud de França fins que va poder tornar a Barcelona. Al final de la guerra civil espanyola, va obtenir un doctorat en Química i Ciències Biològiques amb la qualificació d’excel•lent cum laude per la seva tesi doctoral.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, obtingué també les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. Va treballar com a enginyer químic a l’Institut Químic de Montpeller d’aquesta mateixa universitat (1941) i fou doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París, 1948).
Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.
Lluís Cornudella i Mir va néixer a Barcelona el 10 de setembre de l’any 1936, pocs mesos després de l’inici de la Guerra Civil espanyola. Era el quart de sis germans.
Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).
Es doctorà en farmàcia a Barcelona amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos… (1906), i es doctorà en física a Ginebra amb Contribution à la révision du poids atomique du brome… (1916).
Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències (1898) i en química (1910). Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural (1899), i en fou president (1903).
Nasqué a Mataró el 1895, fill de Pere Pascual i Tayeda i Gertrudis Vila i Ribes. Va morir a Barcelona l´any 1979.
El 1991 rebé el Premi Fundació Catalana per a la Recerca. En 1992 li va ser atorgada la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per la Generalitat de Catalunya pel seu treball en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica i el 1993 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Es llicencià en Farmàcia a Barcelona i s?hi doctorà a Madrid el 1856. L’any 1861 obtingué la Càtedra de Farmàcia Quimicoinorgànica de la Universitat de Granada i al cap de poc temps passà per trasllat a la del mateix nom a la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser Degà de la Facultat de Farmàcia.