Fou catedràtic de mecànica teòrica (1835) i de física experimental (1841) de l’institut de Barcelona, i de química (1845) de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona.

Va començar a treballar en astronomia l’any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l’absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola.

Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l’escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51).

Fill de Josep Pascual i Vila i Montserrat de Sans i Coret. Nasqué a Sevilla el 1934, on el seu pare era catedràtic de Química Orgànica. El 1936 la seva família es va traslladar a Barcelona. 

«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l’estelada s’havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d’Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l’astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d’aquest científic.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València, doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, Master of Science in Meteorology per la Universitat de Chicago, i catedràtic de Física de l’Aire a la Universitat de Barcelona.

Nasqué a Valls el 1913. Es va llicenciar en Ciències Físico-Químiques a la Universitat de Barcelona (1934) i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Complutense de Madrid (1944), amb una tesi sobre la conductivitat elèctrica de l’aire, dirigida por el Dr. Isidre Pòlit (Alella, 1880 – Barcelona, 1958).