Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Referent de l’Antropologia Física i mestre d’una generació d’antropòlegs físics. Va ser Catedràtic d’Antropologia, President de la SEAB (Sociedad Española de Antropología Biológica) (1978-1984), de l’IDA (International Dermatoglyphics Association) (1961-1971) i Membre de Nombre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats de la mateixa universitat. La seva recerca en la selva de Zaire i Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la naturalesa i els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l’activitat humana.